Cada vegada més l’estiu no marca res més enllà que el tancament i l’inici de períodes de sessions parlamentàries arreu.
Vam acabar juliol amb unes eleccions generals que s’han analitzat abastament, i que ens han deixat un escenari polític complex, que haurà de prioritzar el diàleg i l’entesa, però amb el sentiment de que hem parat l’extrema dreta i amb el convenciment que la dreta del PP-VOX no aconseguirà formar govern.
Poc s’ha parlat de la importància del vot de les dones per les forces d’esquerra en aquestes eleccions. Val la pena seguir aquesta evolució on es veu l’increment desprès de les intervencions i pactes de VOX en les diferents Comunitats Autònomes i Ajuntaments.
Aquest fet en un estiu marcat per l’actitud absolutament despreciable de Luis Rubiales i la resposta unitària del feminisme i de la sororitat de les dones, encara té més importància, quan només VOX s’ha manifestat a favor del masclisme de la RFEF.
Catalunya també ha jugat, amb el seu vot, un paper important en el nombre d’escons del socialisme a les corts i en l’esperada governabilitat.
Catalunya va votar a favor de mirar endavant, fomentar la convivència i respectar la pluralitat.
I comencem el “curs” amb un PP que només té VOX per negociar la seva investidura de finals de setembre, amb un candidat que parla més de la investidura de Pedro Sánchez que de la seva i que busca suports fins i tot en tots aquells als que adjudica el mal d’Espanya. Vaga memòria de campanyes destructives i personalistes que s’esborren ràpid per uns vots que sap que mai tindrà.
I amb un fet evident que Catalunya i les seves forces polítiques tenen un paper fonamental en la governabilitat i amb les possibilitats de Pedro Sánchez de reeditar la Presidència del Govern. Tenim la possibilitat i la responsabilitat de poder tenir un govern progressista que és el millor per Espanya i a Catalunya.
Aquest any hem trencat la tradició de que l’11 de setembre marcava l’inici del curs polític, on es mesura l’acord i la força de les forces independentistes.
Aquest any no hi ha inici, hi ha continuïtat, el resultat de les eleccions, la previsible no investidura de Feijóo i la conferència del President Puigdemont de la passada setmana, on fixava la posició de no bloqueig de Junts per Catalunya i obria una porta a la necessitat d’un diàleg que ha de ser discret i amb ment oberta, són el fil des del 23 de juliol fins ara.
No entraré en les condicions establertes, ni amb l’estat de la unitat de les forces independentistes perquè qualsevol anàlisi quedarà superat per un dia a dia accelerat.
És evident, com ja s’ha dit, que caldrà, prudència, capacitat de diàleg, discreció, i moltes ganes d’entendre’s, assumint que Catalunya no és uniforme i que ningú es pot atorgar en exclusiva la representació de Catalunya i que s’han de llegir bé els resultats electorals.
Mentre tant, cal que el Govern de Catalunya governi, en l’inici del curs escolar i el necessari diàleg social i sindical. Amb l’abordatge del canvi climàtic de present, amb una resposta ràpida i adequada als seus efectes i de futur i abordant els necessaris canvis del sistema sanitari públic.
I, sobre tot, amb la lluita contra les desigualtats, reforçant el nostre sistema de protecció i de justícia social.
