La raó d’ anar a Sardenya és la d’ arribar-me a l’ Alguer i allà veure que en queda de la presència catalana.
Al mateix dia d’ arribar, a l’ altra banda de la illa a 200 qm. hi oneja una senyera catalana imponent per sobre de la capital de Sardenya, Cagliari.
és la Società de Sant’Anna, la que em dona peu a obrir la col·lecció d’ articles sobre institucions cíviques catalanes que com saben els amics, fa dies volia encetar,
Aquesta Societat en concret disposa d’ un recorregut de 224 anys onejant la senyera mediterrània enllà de casa nostra. Així que si més no es mereix aquest petit homenatge. Aquesta es la seva historia.
El seu escut es una bandera catalana amb l’ àliga bicèfala dels Austries, i es manté des de la seva fundació tot i que ningú ha sabut donar-me raó del perquè . Els austries ja feia anys que no hi eren.
La Societat de Santa Anna va ser inicialment una congregació, fundada per un acte pel Bisbe Vittorio Filippo Mellano 24 de desembre 1782. Simbòlicament va fer coincidir amb la data de la fundació de la pedra angular per la qual es all’erigenda església de Santa Anna a Stampace. 27 era el dia del mes de maig de 1785.
Establert per la voluntat de l’arquebisbe dilluns Vittorio Melano de Filippo Pòrtulas Cuneo naixement en 1733 predicador de la República Dominicana. Mestre de Teologia al 1773, abans de la del convent de San Domenico a Torí. Va ensenyar teologia a la Universitat de Cagliari de 1779 a 1796. Prior del convent de San Domenico a Torí, va ser nomenat bisbe de Cagliari 10 de juny 1778 i 24 de juliol 1797 va ser traslladat a la diòcesi de Novara. A Novara bisbat li preocupa el difícil moment polític. Va morir 23 de desembre de 1813.
L’objectiu del fundador, era prestar ajuda a les classes menys benestants i organitzar festes en honor de Santa Anna, patrona del districte Stampace.
Malauradament falten els documents fins el 1881. Es coneix que el 1896 l’assistent eclesiàstic Lucas Canepa , va crear l’empresa en la transformació de Mutu Soccorso. A partir de 1896 a 1912 va ser nomenat Comandant Baptista MANUNZA President de les celebracions del Sant Patró.
El 1920 es va formar la Comissió de Festes de Santa Anna Comitè compost per vuit membres, entre ells Enrico Lodder i Sisinio Piras va seguir el seu mandat fins 1940.
El Comitè de les festes el 1931 va organitzar la bols, un joc popular de gran tradició a Sardenya, barreja de la petanca i els bols.
Després de la guerra van anar a les ruïnes del convent de les Germanes de Santa Clara, un dels promotors d’aquestes obres, i de les actuals instal·lacions a les que la Societat de Santa Anna és propietària.
Al final de la guerra, la Societat de Sant va seguir la seva vida i de treball defensa del patrimoni de la fe, l’art, la caritat rebuda dels germans del passat.
A la Societat de Santa Anna el 1950 se li va assignar la tasca a la realització de l’altar de les celebracions del Jubileu, a més d’ organitzar la celebració del patró creant el “FESTIVAL DE RAÏM” (Po Bessiri Sant’Anna a Muscareddu), i les festes amb el tradicional rellotge d’alarma al matí la banda de música el 26 de juliol, festa de Santa Anna.
Actualment la Societat de Santa Anna organitza acompanyaments per part dels ancians a nens fins l’ escola, a més de disposar d’ un telèfon D’ argento que es una mena de línia de l’ esperança orientada a ancians que es troben sols i poden mantenir una conversa telefonia amb un voluntari que es ajudi i els escolti.
Tota aquesta informació me la facilità amb gran amabilitat, el tresorer de la Societat. Un primer contacte amb la societat civil de bandera catalana, a Sardenya.
Pere Navalles, des de Cagliari.
Festivitat de Santa Anna.
