Isaac Peraire (Prats de Lluçanès, 1985) és un polític català i director de l’Agència de Residus de Catalunya. És graduat en Sociologia per la Universitat de Barcelona i té estudis de Fiscalitat per la Universitat Oberta de Catalunya. Peraire va ser alcalde de Prats de Lluçanès del 2015 al 2019 encapçalant la llista d’Esquerra Republicana. Parlem amb ell sobre la nova etapa al capdavant de l’agència, del sistema porta a porta a Catalunya i dels objectius que tenim com a país en matèria de reciclatge.
Quins temes té com a prioritat l’Agència de Residus de Catalunya?
Principalment, la prevenció de residus. Trobar la fórmula ideal per no generar residus. Això com es fa? Els objectius passen per l’economia circular i residus zero. Economia circular vol dir que un producte serveix per a una altra cosa. Aquest model no és nou, ja existeix, però ho hem de fer més.
Quina és la funció de l’agència?
És un organisme públic que depèn de la Generalitat de Catalunya, del departament d’Acció Climàtica. El que ha de fer és gestionar els residus que passen a Catalunya i fer polítiques de gestió al país. També calen campanyes de prevenció, acompanyament als ens locals, a les empreses, difusió i impuls de l’economia circular, planificació i gestió de residus, sòls contaminants… quan veieu campanyes de selecció de millors productes, una deixalleria o una incineradora, segurament ho hem gestionat nosaltres.
Una idea concreta?
El millor residu que tenim és el que no es genera i això ens ho hem de posar a dins el cap.
Som conscients del que arribem a generar?
Ens cal més consciència. De com gestionar els residus, de com comprar i del que en fem després. També en el món de la producció. Per mi el que es fa ric posant al mercat un producte que en acabat resulta que estàs tota la vida gestionant… aquesta persona se n’ha de fer càrrec. Això s’ha d’abordar. I que al final algunes coses s’haurien de fer com abans: eliminar contenidors, comprar a granel, anar a buscar la llet amb el pot, fer servir envasos reutilitzables. S’han de fer coses per fer-ho diferent, tenint en compte que ara no som com abans.
Quina és l’estratègia de país en matèria de residus?
El millor residu que tenim és el que no es genera. Això ens ha de fer conscients del que generem. Per reciclar bé a casa necessitem que els ajuntaments posin sistemes de recollida que vagin bé. Ara mateix el millor sistema que hi ha és el porta a porta. Cada dia treus una fracció, el deixes davant la porta i te’l passen a recollir. També hi ha els contenidors intel·ligents. Això són sistemes de recollida d’alta eficiència i els ajuntaments els han de posar. Després les empreses també han de ser responsables. La ciutadania la tenim, les administracions també i l’empresa també. Ho hem de fer tot alhora i arreu.
Un altre exemple serien les burilles del cigarro, els trossets que et trobes pel carrer… un cop a la vida s’hauria d’anar a un abocador i veure que s’hi tira allà i el que significa això. El mateix amb les incineradores. Estaria bé cuidar el planeta, que només en tenim un. No és un capritx, és un tema de salut.
Com recicla Catalunya del 0 al 5?
Si m’agafes optimista, un 5,5. Segons amb qui ens comparem ho fem millor o pitjor. Sempre ens agrada emmirallar-nos amb els que ho fan millor i, evidentment encara tenim molta feina. El reciclatge pot millorar i ho ha de fer, anirem treballant amb iniciatives com aquestes. També el que cal a Catalunya és que les grans ciutats facin millor la recollida. Les grans ciutats ja s’hi han posat, cal anar-hi. No és el futur, és el present. El porta a porta ja el fan més de 200 municipis i no podem perdre més temps. No calen proves pilot, ja sabem que funciona bé. Necessitem millorar les dades de recollida selectiva i estem molt determinats a fer-ho.
Quin paper hi té el municipalisme en el reciclatge?
És clau quan parlem de recollida. Està bé que la ciutadania exigeixi al seu govern que faci salts endavant en això. No pot ser que hi hagi mals resultats als municipis de Catalunya, la ciutadania ho ha d’exigir, cal que demani el porta a porta o els contenidors intel·ligents.
Com t’imagines la Catalunya de 2040?
Els problemes ja venen sols, cal ser optimista. Aquest quilo i mig de residus que generem cada dia cada persona de mitjana espero que siguin menys i, per tant, reduir el que vagi a l’abocador. Que l’aigua la puguem beure de l’aixeta i que sigui bona, que no vagi tot sobre envasat de mil maneres, que trobem substituts pel plàstic… crec que ho podem aconseguir.
Catalunya és referent en matèria de residus?
Ho és i, en concret, en residus de la construcció. Tenim un model de col·laboració publicoprivada que és un èxit, de corresponsabilitat entre els que fan les obres, els que donen permisos i després poder-ne generar un nou material per tornar-lo a fer servir.
El març passat es va perdre el cànon català de residus. Què és?
És un sistema de fiscalitat ambiental: tu pagues un impost per uns residus que van a l’abocador o a la incineradora amb l’objectiu de reduir-los. Si saps que els residus van allà i has de pagar, buscaràs la solució per no haver de pagar; o no? És un impost que té la finalitat de deixar d’existir perquè voldrà dir que no es generen més residus. Això fa disset anys que ho fem a Catalunya i els ajuntaments que paguen el cànon de residus, se’ls retornen els diners perquè els facin servir en campanyes de prevenció, d’implementació del porta a porta…
Fa un temps l’Estat Espanyol va veure que això era interessant i s’ho va quedar. Diu que cedirà la gestió a les comunitats autònomes, però estem en negociació. La capacitat normativa se la queda l’estat, però esperem arribar a algun acord i ens puguem quedar amb aquest element, que és per anar millor.
Tres missatges claus?
a. El millor residu que tenim és el que no es produeix
b. Necessitem responsabilitat de tothom: ciutadania, administracions i indústria
c. El 2040 estarem millor que ara.
Escolta aquí l’entrevista sencera: https://go.ivoox.com/rf/87339539
