Tal com van informar abastament els mitjans de comunicació a finals d’aquest juliol, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat un pla municipal per lluitar contra la islamofòbia, dins del programa marc Barcelona Ciutat de Drets. L’anunci el va fer la comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat, de l’Ajuntament, Lola López, en el transcurs de la presentació d’un estudi sobre la pràctica religiosa de les comunitats musulmanes de Barcelona, que podria servir de base per a l’elaboració d’aquest pla. Va fixar el proper desembre com a data per a començar-ne la seva aplicació.
Segons van recollir mitjans com La Vanguardia, la comissionada va justificar la necessitat d’un pla contra la islamofòbia afirmant que “un dels més grans eixos de discriminació actualment a Barcelona és que una persona sigui musulmana o sigui percebuda com musulmana encara sense ser-ho” i que “així com fa un segle el antiseminismo era clarament el principal eix de discriminació a Europa, ara ho és la islamofòbia”. Lola López també va apuntar que els atemptats terroristes d’aquest estiu augmentaven la islamofòbia “perquè el DAESH o mal anomenat Estat Islàmic és el principal actor islamòfob del món, tant en la generació d’odi cap als musulmans com directament en l’assassinat de ciutadans musulmans”.
Sincerament, tot i que podem patir determinades manifestacions o actituds xenòfobes, dubto que, en rigor, es pugi parlar que a Catalunya o a Barcelona la islamofòbia sigui no ja el més gran factor de discriminació –com afirma la comissionada-, sinó, ni tants sols, un fenomen amb veritable presència a la ciutat. Evidentment que hi pot haver determinat rebuig a la immigració, com –malauradament- n’hi ha o simplement rebuig a la pobresa o als pobres, però parlar d’islamofòbia és centrar aquest rebuig en el fet de l’adscripció religiosa de les persones. I és aquí on em costa d’acceptar aquesta afirmació de la islamofòbia com a problema real a Barcelona.
Encara em sorprèn més que qui parli així sigui la representant d’una Administració presidida per l’alcaldessa Ada Colau que, personalment i en nom de la formació política que dirigeix, fa gala d’un laïcisme militant. Val a dir que aquest laïcisme s’ha expressat sobretot en relació a la religió catòlica i amb un especial èmfasi en els aspectes simbòlics. Sempre amb una certa voluntat de polemitzar o senzillament de “fer-se notar”. Recordem episodis com la missa de les festes de La Mercè, el pessebre i l’escamoteig de la paraula “Nadal” en les festes nadalenques, el poema “Mare nostra” o el ban sobre els 80 anys del 18 de juliol, amb referències poc matisades a l’Església catòlica.
Alguns –potser afeccionats a les paraules gruixudes i al broc gros- ja s’han afanyat de qualificar com de catolicofòbica l’actitud de l’alcaldessa. Fins ara m’hi he resistit pensant que es tractava del típic laïcisme decadent d’una esquerra que és vol nova, però que resulta tremendament arcaica. Aquest laïcisme cada cop sembla menys compatible amb algunes afirmacions de la Sra. López o amb l’estudi esmentat que va presentar fa uns dies.
Aquest estudi, La pràctica religiosa de les comunitats musulmanes de Barcelona.Expressions i problemàtiques, que és prou interessant, fa recomanacions com “dignificar” els oratoris musulmans, construir una gran mesquita a la ciutat o respectar el menú halal i el burkini a les escoles. L’estudi no és vinculant, tampoc resta clar si el treball és fruit o no d’un encàrrec de l’Ajuntament i està elaborat pels antropòlegs Alberto López Bargados, Martin Lundsteen i Ariadna Solé Arraràs. En la portada es fa constar que és una recerca de S.A.F.I. (Stop als Fenomens Islamòfobs), entitat de la que, curiosament, l’ara comissionada, en va ser membre fundadora.
La política de l’Ajuntament i els plans concrets encara estan per veure, caldrà veure, per tant, si el laïcisme que professa és tant selectiu com aparenta per ara -laïcistes respecte el catolicisme, però no tant respecte l’islam-. Si així fos, no sé si la ciutat seria molt o poc islamofòba, però a la Casa Gran sí que s’hi hauria instal·lat la catolicofòbia.
