Israel ja fa temps que és més un passiu que no pas un actiu per a Occident. Algú hauria de fer entendre a Israel que el patir la lacra terrorista no és un xec en blanc per bombardejar i tirotejar vells i nens a Gaza, ni assassinar persones que pacíficament es troben en un vaixell en aigües internacionals.
No es pot sinó condemnar l’ús desproporcionat i indiscriminat de la força per part d’Israel i l’enèssim incompliment de la legalitat internacional, sense afegir-hi excuses de mal pagador.
Si Israel no reflexiona, la seva fi arribarà abans del que pensem. I no vindrà pas de mà de Síria ni d’Iran ni d’Egipte. La degradació moral en què es troba, la bogeria col·lectiva en què s’ha submergit, la histèria que presideix la seva vida, acabarà destruint-lo. L’acció d’aquesta nit dóna una mesura de l’Israel d’avui. Ha estat una acció, des de tots els punts de vista, estúpida. Dubto molt que els pares fundadors estiguessin satisfets amb la ceguesa estratègica i la fragilitat moral de l’Israel actual, que duen directament a l’aïllament i el rebuig del món sencer.
Un Israel segur, complidor de la legalitat internacional i respectuós amb els drets humans és possible.
