Per JOAN SAFONT I MUNSA VIURE
L’arquitecte Jordi Bonet, enèrgic i nerviós, ve a buscar d’una revolada l’equip de El Matí, del que ens diu que recorda el seu precedent dels anys 30. Ens fa seure al seu despatx, mentre ensenya a una col·laboradora seva l’última donació aconseguida per a la construcció del temple de la Sagrada Família i, entre maquetes de guix, una taula plena de plànols i un munt de detalls de la construcció per tots els racons, es disposa a contestar, amb èmnfàsi i amb aquesta vitalitat sorprenent per tractar-se d’algú de 86 anys, totes les preguntes que li proposem sobre la seva trajectòria, la seva gran obra – La Sagrada Família – i el seu referent, Antoni Gaudí.
L’arquitectura, i la vinculació amb el temple, li ve de família. Vostè és fill de Lluís Bonet i Garí…
Em ve tan de la banda familiar com de l’escola. Anava a la Blanquerna, no l’actual sinó una que ja no existeix perquè va desaparèixer amb la Guerra Civil, i fèiem la comunió a la Sagrada Família. El meu primer record és de quan jo tenia 7 anys i baixava a la cripta cantant i al sortir veia els campanars. Pel que fa al meu pare, ell tenia amistat amb Gaudí, i a més també va ser arquitecte-director.
Vostè va néixer l’any 1925, un any abans que morís l’arquitecte Antoni Gaudí.
M’és impossible tenir-ne cap record. Només el que m’explicava el pare.
Què significa per vostè succeir el seu pare però també Gaudí en la construcció del temple?
En principi em van venir a buscar l’any 1981 i feia molt poques setmanes que havia acceptat ser director general del Patrimoni Artístic i Cultural de Catalunya del primer govern de Jordi Pujol, a la Generalitat. M’havia compromès i vaig dir que no podia acceptar dur la construcció del temple. Haig de confessar que a la vegada em vaig treure un pes de sobre perquè em feia terror posar-me aquí. Quan vaig acabar el mandat m’hauria pogut quedar a fer política però vaig tornar a fer d’arquitecte que és el que més m’agrada. Em van tornar a venir a buscar i em van dir “ara no pots dir que no” i així, des de finals del 1984, sóc arquitecte-director i coordinador; fa 27 anys.
Quines dificultats ha trobat a l’hora de plasmar en pedra les idees de Gaudí? A més, els seus plànols es van cremar durant la guerra, com ha solucionat aquesta mancança?
El paper crema però el guix no. En Gaudí perquè entenguéssim la seva nova arquitectura necessitava fer reconstruccions amb guix. Els plànols costen d’entendre, fins i tot a la gent que en són experts. Ell mateix ho qualificava d’una nova arquitectura i feia els models de guix perquè els que pagaven, que eren els Josefins -els devots de Sant Josep- i els mateixos paletes visualitzessin millor l’obra.
Una altra complicació que hem d’entendre és que no és el mateix treballar a nivell de terra que a 100 metres, que a més de 150. A part que les grues que pugen els materials no poden córrer més i es tarda molt més en pujar i baixar per carregar. A més, mai s’ha fet una cosa igual al món. Tardarem el que tardarem. Les tècniques aplicades són totalment noves. Les formes en les que s’inspira provenen de la natura. Ara sí que se’n fan de coses en forma d’hiperboloides i conoides però amb aquesta magnitud no. Al temple hi ha espais de 75 metres d’alçada que estan buits. S’ha de fer molta investigació i això no és tan senzill com sembla; la informàtica no ens ho soluciona tot. Hem de tenir en compte la dificultat que suposa compaginar una obra d’aquestes característiques amb el fet que vinguin visitants a milers, no a milions! Combinar les visites, amb pujar els materials i que no envaïm el carrer. No és fàcil…
Gràcies a les noves tècniques i tecnologies a l’abast, s’ha pogut accelerar la construcció?
Sens dubte la informàtica ens ha ajudat. Però en Gaudí utilitzava tècniques molt antigues. Per exemple, la tecnologia mediterrània com les voltes de maó de pla; al món es coneixen com a voltes catalanes perquè s’han conservat aquí. Es formen voltes amb rajoles d’un centímetre de gruix que fan 15×30 centímetres i es col·loquen a trenca-junt. Ara aquest tipus de voltes s’utilitzen poc i aquí tenim gent jove que els hi hem ensenyat.
És una combinació de tecnologia ancestral amb les noves possibilitats.
Exacte. En Gaudí està segur que ell no pot acabar la seva obra perquè és un temple monumental. De fet, ell no és el primer arquitecte. Els Josefins van encarregar la construcció d’un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família a l’arquitecte diocesà, Francesc de Paula del Villar, que va fer un projecte neogòtic que era el que s’estilava. Van col·locar la primera pedra l’any 1882. El dia de Sant Josep de l’any vinent farà 130 anys. Quan no feia ni dos anys de l’inici de les obres, els Josefins i l’arquitecte no s’entenien, aquest va dimitir i va ser escollit Antoni Gaudí que tenia 31 anys i havia treballat mentre estudiava a l’estudi d’en Villar. L’encàrrec que li van fer era la continuació del projecte del seu predecessor. Va acabar la cripta amb unes modificacions molt vàlides. Des de l’inici la Sagrada Família es fa gràcies als donatius. Ara quan heu arribat heu vist com entregava un donatiu que ens acabava d’arribar. En Gaudí deia que a la Sagrada Família tot és providencial, des de la seva entrada – perquè ell entra de rebot – fins al fet que encara no havien tancat la cripta que reben un donatiu tan gran que els Josefins li encarreguen un avantprojecte monumental. Perquè d’un campanar que té el projecte inicial d’en Villar es passa a 18! Dels quals en tenim fets 8 i els 10 que falten són més alts que tots els que estan fets! Per això quan em pregunten quan s’acabarà… Ja li preguntaven a en Gaudí i ell responia: “el meu client no té pressa”. Naturalment que la gent tenim pressa. S’ha de tenir present que la nova arquitectura que fa Gaudí rep el suport del seu amic i mecenes Güell. Aquest li encarrega fer la capella de la colònia Güell i en Gaudí va tardar 10 anys per fer el projecte. El senyor Güell va tenir paciència i es va morir abans de veure-la acabada. Aquest temps va ser suficient per tal que Gaudí pogués experimentar les seves idees i després traslladar-les a la Sagrada Família. En totes les obres que va feia pensava amb la Sagrada Família.
La Sagrada Família és com una gran escola d’arquitectura.
Certament.
Els materials de l’obra són els que Gaudí va indicar?
Sí, les columnes són de pedra de Montjuïc, de granit, de basalt i de pòrfir (per ordre de menys a més resistents).
D’on prové la pedra?
La de Montjuïc és de Catalunya però com que hi ha les pedreres tancades això ens ha comportat algunes complicacions. Gaudí procura utilitzar les pedres per fer les columnes d’acord amb la resistència que poden suportar. Per això les quatre columnes que aguanten la creu són de la pedra més resistent que existeix al món, el pòrfir, per aixafar un centímetre quadrat és necessiten dues tones. El millor formigó que es pot fer es trenca amb una tona de pòrfir. A Europa no n’hi ha en blocs tan grans i l’hem de portar de l’Iran perquè és el país més proper que ens en pot subministrar.
Té la seva gràcia que una República Islàmica exporti pedra per a un temple catòlic…
Vam tenir alguns problemes quan van assabentar-se que les pedres eren per la construcció d’una Església.
De l’obra i la persona de Gaudí, que és que més admira del genial arquitecte?
És un dels grans arquitectes universals. Ha costat una mica que la gent hi estigués d’acord però no n’hi ha dubte. Ell deia que vindria gent de tot el món per veure el que fèiem. Ja ho veieu.
Què en pensa dels qui fa uns anys creien que no s’hauria d’haver continuat la Sagrada Família?
Penso que tothom pot equivocar-se. No tots ho han reconegut però alguns han dit “sort que vam equivocar-nos”, la qual cosa diu molt d’ells. Jo estava convençut que s’havia de continuar. El Cardenal Jubany va tenir unes pressions terribles perquè s’aturessin les obres i quan va veure que en aquell moment hi havia desenes de milers de persones que feien donatius va veure que la continuació de les obres era una cosa que volia el poble. Aquesta decisió va ser molt i molt important. Les pressions veien d’aquells que volien aturar les obres la qual cosa era trencar el desig de Gaudí que deixa les coses perquè es puguin fer exactament iguals com ell tenia pensades. Primer s’han hagut de gastar diners per poder restaurar tot el que es va destruir al 36. Tot això ha requerit molta investigació, molt temps. Els desgraciats que van cremar l’estudi d’en Gaudí i les escoles pensaven que així es podria millorar la societat… matant, cremant i destruint. Quan va morir Gaudí fins i tot els diaris més anticlericals deien que havia mort un Sant. És curiós. La persona que ens hauria pogut explicar moltes coses era el successor de Gaudí, l’arquitecte Domènec Sugrañes però va morir en plena Guerra Civil. Ell va escriure uns documents explicant tot el que va poder sobre l’obra. Fins fa uns 10 anys no els vam recuperar. Ha estat una bona troballa perquè ens han permès corroborar les hipòtesis que havíem fet de l’estudi de les maquetes restaurades. En Gaudí se servia de la geometria que és una ciència exacta i d’una modulació per poder donar amb molt pocs elements totes les mides i les formes de la Sagrada Família. Per exemple, de la façana de la Passió en Gaudí va fer un dibuix i als seus col·laboradors els hi va dir “jo no faré res més que aquest dibuix això ho fareu vosaltres perquè ja en sabreu, jo he de fer unes coses que vosaltres no podreu fer.” Aquestes coses que els altres no podien fer eren totes les maquetes. A la façana hi ha 18 columnes i totes són semblants però no són iguals. Per poder fer les columnes hem tardat 4 anys i mig d’investigació. Dues columnes simètriques no són iguals. Oi que les nostres dues mans són semblants però són diferents?
Té por del que hi ha sota la Sagrada Família?
Voler fer passar el tren de l’AVE ha estat un disbarat. És llançar els diners per fer una cosa que no s’hauria d’haver fet. Com he dit, Gaudí deia que a la Sagrada Família tot és providencial. L’any 1997-98 es va rebre una deixa testamentaria d’un casa de deu plantes a la Gran Via. La Junta Constructora va decidir utilitzar els diners de la venda de l’immoble per fer els fonaments de la façana de la Glòria. Al cap d’uns anys el govern de l’Estat va decidir passar el túnel que havia d’unir l’estació de Sants amb la Sagrera. L’any 2002, l’any Gaudí, vam aconseguir que vinguessin les màximes autoritats i el Ministre de Foment, que era enginyer de Camins (el que hi ha ara no ho és), va dir que ell aquest traçat no el firmava i que es canviés. Qui ho havia de canviar era l’Ajuntament. Es va fer un projecte perquè enlloc de passar pel carrer de Mallorca passés pel carrer de València. No hi va haver cap al·legació i vam quedar tranquils. El 2005 es produeix el desastre del Carmel i l’alcalde Clos va voler quedar bé declarant que, a partir de llavors, no passaria cap més túnel per sota d’habitatges. Pel carrer València s’havia de passar per sota d’algun edifici. Resulta que és legal adjudicar obres importants només amb un “estudio preliminar” i s’adjudica amb una baixa temerària, és a dir, construir l’obra per un 26% menys del que costa. En aquest punt nosaltres no tenim més remei que acudir a la justícia i presentar un plet en contra del Ministeri. Els tribunals no s’han volgut pronunciar de cap manera. Ho han fet quan el túnel, per fets consumats, ja ha estat fet. A través de la intervenció de la UNESCO hem aconseguit que el pas de la tuneladora no afectés però continuem creient que és un disbarat a més del fet que el pas de l’AVE, segurament, ha costat molt més del que estava adjudicat i pressupostat. En un futur és possible que pugui perjudicar la Sagrada Família. Un cop ha passat el túnel l’Audiència Nacional ha dit que era un projecte molt bo però ells només han fet cas dels informes d’uns pèrits entre els quals hi ha uns geòlegs d’Oviedo, que aquí ni els hem vist, i no s’ha fet cas als geòlegs d’aquí que coneixen el subsòl. Els professors de geologia i de geotècnia de Catalunya deien que no havia de passar l’AVE. És complicat anar contra el poder i nosaltres hem perdut el plet encara ens han deixat recórrer però segurament ens tornaran a dir que el projecte està molt bé i nosaltres seguirem pensant que el projecte és dolent. No tenim cap ganes que passi cap desgràcia però pot passar i es podria haver evitat. Almenys que quedi per la història que ens hi hem oposat fins al final. Només dic una cosa: és possible que l’Alta Velocidad Española hagi de passar per sota anant a 30 o 40 Km/h.
Ara fa un any de la visita del Papa Benet XVI a Barcelona, on va dedicar aquest temple. Què ha significat aquesta dedicació per a la Sagrada Família?
Ha estat una cosa molt important no només per Barcelona sinó per Catalunya. El Sant Pare va quedar molt impressionat. La nadala de l’any passat va ser a l’escultura de la Sagrada Família que hi ha el naixement i fa poc va fer un any de la seva visita i no solament ha enviat una carta sinó que per la seva elocució de diumenge 6 de novembre va fer-hi referència. Això ha provocat un augment de visitants de tot el món. La retransmissió de TV3 va ser extraordinàriament vàlida. El mateix vespre rebia trucades de felicitació des d’Austràlia, l’Argentina, Califòrnia, etc.
La construcció es manté i es porta a terme, gràcies als donatius. S’ha notat un major nombre de visites i, per tant, també de donatius o per contra la crisi escanya també afecta?
La crisi va provocar una disminució important d’ingressos. Nosaltres tenim una reserva perquè la Sagrada Família és també la història del poble, que té alts i baixos; com tots aquests tipus de construccions. Quan jo vaig entrar hi havia deutes i hi treballaven dos paletes, dos manobres, un encarregat, una secretària i un dibuixant. Ara hi treballen més de 200 persones a banda de les empreses que treballen per nosaltres. Per la visita del Sant Pare vam haver de recórrer a les reserves perquè el temple estès suficientment acabat per dedicar-lo. Amb la crisi va haver-hi una davallada forta però aquest any segurament sobrepassarem de llarg els 3 milions de visitants que van venir l’any 2007.
Els catalans són conscients del que tenen amb la Sagrada Família?
Sí. Crec que s’ho estimen. El que passa es que molts pensen ja hi aniré la setmana vinent i així passen les setmanes fins que no els truca algú que ve de l’estranger i vol venir a visitar-la i l’han d’acompanyar. Cal dir que ha augmentat sensiblement la quantitat de catalans que venen gràcies a la visita del Papa i a l’excel·lent retransmissió de TV3.
Veurem Antoni Gaudí convertit en Sant?
El meu pare l’admirava i el venerava… perquè no.
