Ballo constantment. De manera accelerada, amb suavitat, amb passió, amb tendressa…moments que ballo amb dolor i d’altres amb alegria desmesurada.
Ballo sense tenir ni la més remota idea de passes ni expressió corporal, però encara així hi ha una força interior que supera qualsevol desconeixement.
I és que el ball pot ser eclèctic i sorprenent, misteriós, inesperat…com la vida mateixa.
Fer passes de ball amb tantes i tantes persones amb qui em trobo al llarg del dia, persones estimades i amb qui solsament conec de manera superficial, amb qui m’abraço impetuosament perquè m’uneix un lligam afectiu poderós i amb qui vull uns instants d’apropament humà i de coneixença.
No és possible ballar sol en el ball de la vida.
Necessito parelles amb qui abraçar sentiments i tristors, alegries i esperançes vers l’endemà. La metàfora dansaire és tan certa com la necessitat dels altres per viure, i és que el ball no s’atura …amb tants sentiments per donar i rebre solsament puc comparar-ho amb un ball etern i fervent.
D’ençà fa un temps moltes coses han canviat al meu voltant. La pandèmia que hem viscut sembla haver deixat un rastre de intenses vivències.
Famílies amb dificultats en tirar endevant per motius econòmics, incertesa, preocupació pel futur, salut…etapes de la vida on la fortalesa i esperança són vitals per sobreviure.
No puc aturar-me. Em necessiten i em necessito a mi mateixa per tornar-me a aixecar.
“Jo la vida la ballo amb tu…i amb qui em necessita…” per què en definitiva aquest ball és de tots, i no puc imaginar una existència solitària i buida.
En el ball de la vida acullo a les persones que estimo com veritables tresors i intento dançar plàcidament per donar suport i ajuda a qui em necessita, a qui jo necessito.
Potser crèixer vulgui dir madurar en empatia i compassió vers els altres, i commoure’t en els les seves contrarietats.
Aquest és el ball més fascinant…la vida mateixa.
Potser ni tan sols sabíem del que èrem capaços, i aquest ball etern i fervent ens ho demostra a cada instant.
Les al.legories són conceptes artístics, filosòfics i literaris que consisteixen en la representació d’un significat fictici o real. Imaginem la nostra existència on la sorpresa i l’inesperat ens transportin a la veritable raó de viure, fem que cap ball s’aturi encara que ens pesi. L’al.legòrica figuració viu a la meva imaginació ajudant-me a ser millor ésser humà.
Aquesta vida la ballo amb moltes persones…amb tu també.
Què mai s’aturi la música!
