JO VULL INDEPENDITZAR-ME D’ESPANYA!
I per tant, vull que el dia que se’n proclami la independència, sigui un camí sense retorn.
Per algú que hagi seguit els meus articles en aquest mateix mitjà, potser el sorprendrà, perquè sempre he manifestat que sóc molt partidari de quedar-me en l’estadi de l’Estat Confederat. Per qui en conegui què vol dir Confederació, sap que aquesta és equivalent a una altra afirmació meva, que és “La Independència en stand-by” També he deixat argumentat el per què. I doncs, no reiteraré els meus arguments ja manifestats.
M’he llegit l’informe publicat per Sobirania i Justícia, i amb més deteniment l’apartat de les Conclusions. Llevat d’error d’apreciació, les dades que s’hi publiquen en l’informe són extretes d’altres estudis, que els interessats en aquest tema ja hem llegit. La tasca doncs, és de difusió, i jo, per descomptat, hi contribuiré tant com em sigui possible. Especial reconeixement personal als Srs. Bassols i Cardenya que podrien –sobretot el primer per qüestions d’edat- gaudir d’un repòs més que merescut, i que no obstant això trien la bretxa i la trinxera, com a bons patriotes que són.
Més endavant em referiré i comentaré un aspecte remarcable de les conclusions de l’informe. Prèviament haig de referir-me a alguns comentaristes al meu escrit de dissabte. M’acusen, ras i curt, de tenir “por” davant de la independència, fins i tot, amb to més propi de fatxendes (o potser d’algun qualificatiu que s’hi assembla) m’adrecen expressions poc “afortunades” (els aconsellaria llegir més en Pla). Jo els haig de dir que guardin aquest fervor patriòtic per quan sortiran les primeres envestides i dificultats en els dies d’abans i sobretot de després. Amb tota la cordialitat els dic que espero que no siguin dels que com l’antic sifó, un cop perdut el gas ja no són d’utilitat. Jo fa molts anys que estic també a la bretxa, i encara que de gas n’he fet servir molt, tinc dipòsits de sobra. El gas ens el dóna no pas l’entusiasme sinó l’estimació que tenim per aquest país nostre, pel qual cal treballar-hi no només quan estem en campanya electoral, sinó cada dia de la nostra vida.
Fet aquest incís, del tot necessari, celebro amb enorme satisfacció la sortida d’aquest informe. Estic d’acord amb el sentit de les conclusions. No tant potser en les facilitats que augura al procés. Jo penso que més que facilitats, seran grans dificultats. Coincideixo que els timings i els calendaris són feina dels polítics. Estic d’acord amb les prevencions que s’hi assenyalen. La independència, doncs, ja ho sabíem i aquest informe ens ho fa més assequible, no només és possible, sinó necessària. I si tot segueix igual, inevitable. Sobretot estic plenament d’acord en la part quan diu: “…I aquesta estratègia s’ha de tenir pensada per dur el nostre poble per camins segurs.” És cert que no hi ha res del tot segur en aquest món, i que sense una quota de risc, no faríem mai res. No he llegit l’informe amb detall. Ho faré. Hi ha tres punts, però que no veig analitzats i que entenc que són fonamentals:
1er. Enquesta sobre les empreses de quina serà la seva actitud en el cas de declaració de la independència. No cal que es comprometin massa en el futur. Només cal que ens diguin quina és l’estratègia i territorialització del seu pla actual d’inversions.
2on. Enquesta popular de quina serà la seva actitud davant de les dificultats temporals resultants dels canvis i avaluació d’aquestes dificultats.
3er. Quants estats europeus ens reconeixeran com a estat independent
Potser no calen explicacions, però ho faré. Tot el dèficit fiscal és resultat de la nostra contribució a l’Estat Espanyol sense retorn a Catalunya. Nosaltres no tenim pous de gas ni petroli com a Escòcia. Ni tenim grans centres de finances especulatives com Wall Street o la City. El nostre PIB el fem a base de produir productes i serveis per mitjà de les empreses que avui tenim al nostre país. Per tant és fonamental que després de la separació restin aquí i no es deslocalitzin. I això ho dic tant de les forànies com de les autòctones. Estem fent-ho de manera que vulguin quedar-se? Invito que algú en faci la resposta. Les reflexions que se’n deriven són vitals: eficiència, productivitat, normes i impostos fruit de posicions ideològiques, tramitacions complicades, lentes i de vegades, impossibles. Després de parlar amb un dirigent que agrupa un ampli sector industrial i de serveis del nostre país, no seria tan optimista.
Al segon punt li cal un estudi sociològic imprescindible. I al tercer punt, la conclusió de pes no pot ser només la que es derivaria de la lògica, a la que els catalans de vegades li confiem massa. Ens cal també el coneixement empíric. Sense el paraigua del reconeixement internacional, com a mínim de la majoria de la UE, amb la inclusió d’alguns dels Estats forts, la independència serà un brindis al sol. I un patiment innecessari i inútil.
Ens cal fer molta feina encara.
