“Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d’oliveres, signe de pau, aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua”. És la setena i darrera petició de la Visita Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat redactada pel Bisbe Torras i Bages a petició dels membres de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat fundada fa més de cent anys l’any 1899. D’aquesta entitat en el moment de morir Joaquim Ferrer i Roca n’era el president.
Continuïtat i Pau. L’any 2013 a la revista Relleu escrivia un breu article “Enric Prat de la Riba i Francesc Macià en el marc de la Renaixença”. Joaquim Ferrer ajuntava dos noms, que si hom vol sempre es poden confrontar, deia en conclusió: contribuïren amb les seves idees, propostes i realitzacions a la reconstrucció nacional de Catalunya. Prat i Macià són, segons Ferrer, testimonis d’un patriotisme adreçat a tothom que convidava a anar endavant amb treball i responsabilitat.
Transversalitat i Creativitat. Joaquim Ferrer escrivia el 5 de febrer de 2015 arran de la mort del seu amic Raimon Martinez Fraile: El dia a dia de l’actualitat de vegades s’oblida d’aquesta confiança mútua que de forma transversal ens dóna una particular solidesa com a poble. Les relacions poc visibles donen a la societatuna gran capacitat creativa.
Joaquim Ferrer era historiador. La seva obra sobresurt per la naturalitat de la seva amplada des de la primera biografia de Francesc Layret 1880-1920 (1971) a la darrera el Bisbe Joan Carrera: Un bisbe del poble. Una vida al servei del país, (2015). Fou molt sensible a documentar la realitat del moviment obrer a Catalunya en llibres com El primer primer de maig a Catalunya (1972), o la biografia i l’edició dels records del sindicalista de la C.N.T Simó Piera(1973). Alguns dels seus llibres estan dedicats a captar l’actualitat històrica del moment en fets recents comLa vaga del Harry Walker de Barcelona(Desembre 1970-Febrer 1971)(1972), La lluita pels ajuntaments democràtics (1966-1976) (1977) o Els papers de Salamanca: història d’un botí de guerra (1996).
Joaquim Ferrer fou un polític de servei. Va ser membre de l’escoltisme en la seva joventut. Va seguir treballant amb els Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans. Junt amb Eladi Homs i Marià Ferret introduí l’escoltisme a Mallorca.Va ser un dels promotors de la campanya El català a l’escola, per la qual cosa fou detingut i jutjat l’any 1968. Va participar activament a la coordinació del Moviment de Regidors Democràtics (1966-1979). Animà el grup Socialistes Democràtics Catalans (SDC) entre novembre de 1973 i el juliol de 1974. El seu ideari es definia en quatre punts: socialisme, nacionalisme, democràcia i estratègica política. Des d’aquesta definició participa en la fundació i la redacció del primer document de treball del Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya l’any 1974 amb Josep Pallach (Glòria Rubiol, Josep Pallach i el Reagrupament, 100). Fou nomenat sotsdirector general d’Acció Cívica de la Generalitat (1982-1984).Del 1985 al 1988 va ser conseller de Cultura. Fou elegit diputat les eleccions al Parlament de Catalunya del 1988, 1992, 1995 i 1999. Senador per designació autonòmica (1988-1999).
Joaquim Ferrer fou també un polític de definició. Va ser dins de CDC portador de la veu del centreesquerra, de la posició socialdemòcrata amb els companys Baltà, Hinojosa i Reniu. Alguns llibres són útils per veure com es marca una posició a través del temps i de les exigències de direcció que es va assenyalant en el dia a dia. Un nou impuls per a Catalunya (1982), A mig camí (1989), Des del centreesquerra (2000), Catalunya inacabada (2003).
Fermesa i Bonhomia. Joan Capdevila ens ha fet el favor de recordar bé l’estil d’en Joaquim Ferrer. Fermesa: no s’hi valen escrúpols excessius i purismes exagerats al valorar els nostres símbols resistents. Bonhomia: no hi ha pas mai ni derrota , ni victòria entre companys que deliberen sobre el que els hi sembla millor. El seu amic Jordi Xuclà el sap definir molt bé: un home alegre i positiu de fina ironia que mai va trepitjar el cinisme ni el sarcasme.
Un actiu. La memòria de Joaquim Ferrer serà per a molts un actiu: formació, capacitats, tenacitat, servei, fermesa, bon humor i dignitat són eines per a un combat. El record d’en Joaquim ens ajudarà a saber com utilitzar-les i combinar-les a cada moment.
