«Jo no moriré mai, sempre em trobareu a “Les tres bessones”», afirmava en una entrevista Roser Capdevila. Hi hem pensat amb motiu de la mort, el passat 5 de juliol, de Jordi Viladoms, dibuixant professional, dissenyador gràfic… i excel·lent amic. I és que a en Jordi sempre el reconeixerem en els seus dibuixos i en els seus personatges, com ara en Pesquis i la Baliga (Cavall Fort) i en Pere Sense Por (El Tatano).
I, també, en els records que puguem tenir les persones que el coneguérem i tractàrem. La Núria —la Núria Suñé—, la seva dona, ens el definia d’aquesta manera: «En Jordi era un artista apassionat que tenia una ànima pura i lliure, sense cap mena d’egoisme i que reflectia en els seus dibuixos i creacions…».
Jordi Viladoms era un home bo, divertit, generós, metòdic, tranquil, exigent amb ell mateix… i molt rumiador: es pensava molt les coses abans de donar una opinió, que volia que fos ben fonamentada. I en els seus personatges —en Pesquis mateix—, certament hi trobem reflectits alguns dels seus millors atributs.
Substituí Madorell a Cavall Fort l’any 2005. El repte era gegantí perquè en Jep i en Fidel eren molt coneguts i estimats. En Pesquis i la Baliga, tanmateix, també han aconseguit triomfar en l’univers del còmic català. Qualsevol jove s’hi pot sentir identificat perquè són nens normals i corrents, que no van a llocs estranys ni fan coses extraordinàries sinó que viuen experiències que sorgeixen de la vida quotidiana i es guien per valors encomiables i exemplars.
Havia nascut a Sant Vicenç de Castellet l’any 1967. Tenia la sensació que sempre havia dibuixat. En una entrevista a Cavall Fort (núm. 1164), feta per Eugènia Morer, deia que «De ben petit, la meva mare em donava fulls de calendari vells per dibuixar. Però jo no els volia: volia papers nets per les dues cares! Així en feia llibrets, plegats i cosits, amb històries dibuixades».
Quan acabà de l’institut, anà a l’escola Massana, on durant cinc anys es formà en el seu camp professional. Treballà en editorials, mitjans i publicacions diversos. Les seves inquietuds, tanmateix, anaven més enllà. Cultivà la filosofia, la música… i la història d’Europa, disciplina de la qual tenia coneixements profunds.
En el número d’agost se’l recorda a Cavall Fort però també seria molt desitjable que se li fes un gran homenatge, fos en forma d’exposició o bé de recopilació, en diversos àlbums, de totes les històries dels seus personatges més coneguts. Et recordarem amb estima i gratitud, Jordi!
