Ramon Cantó Soldevila, el meu avi per part de mare, casat amb Irene Vives Sansalvador, traspassat prematurament als 49 anys, i a qui no vaig tenir el privilegi de conèixer, va deixar escrit un dietari que comença dient: “En aquestes planes el llegidor a qui vagi a parar aquesta llibreta hi trobarà molts fets que han transcorregut en aquesta vila”. La vila de Moià. Quan als fets, parla des de qüestions familiars i d’economia domèstica (collites, adquisicions, vendes) fins a comentaris sobre les notícies que arribaven del que succeïa al mon en aquell moment, passant per la vida social, política i cultural del poble. I diu: “els fets que hi ha, jo els he viscut i són absolutament certs” . El dietari comença el 26 de gener de 1934 i acaba l’1 d’octubre de 1951.
Transcric com es va viure, en aquell poble i moment, suposo com en qualsevol altre indret rural de Catalunya, aquells dies, ara fa just 73 anys, de mitjans de juliol de 1936. I podria continuar. Un petit tast de memòria històrica local, potser diferent de la que ens volen fer creure genteta com el senyor Saura i companyia, hereus ideològics de molts dels disbarats del passat, pels quals encara esperem, com els de l’altra banda, que demanin també perdó.
“Juliol, 18 dissabte:
Les forces del terç regular i moltes guarnicions de tropes s’han declarat en rebel·lia i hi ha molta alarma doncs es diu que és un moviment feixista i el govern de Madrid diu que és amo del moviment.
Juliol, 19 diumenge:
Avui no hi ha hagut correu, els trens han parat. Segons la ràdio, a Barcelona hi ha hagut molts morts i ferits. Les tropes addictes del govern diu que han dominat el moviment i que el general Goded s’ha rendit i ha parlat per la ràdio. Segons sembla les tropes del terç i regulars han desembarcat a Màlaga i Sevilla; en fi tothom està espantat sense saber el que passarà. Els autos de Vic a Manresa circulen. Els de Barcelona, no.
Juliol, 20 dilluns:
Tot està igual, semblava que s’acabava però per les notícies de la ràdio no és així. Els que tenen un aparell potent de ràdio poden sentir la ràdio Sevilla i diu que els insurrectes ho tenen tot guanyat. Els d’aquí ho diuen al revés. A la tarda han dit que el general Sanjurjo havia caigut d’un avió quedant mort. Això ho ha dit la ràdio Barcelona. Els autos tampoc han circulat i a la tarda han plegat els de Vic a Manresa.
Juliol, 21 dimarts:
També la ràdio diu que el govern és amo de la situació però que encara hi ha molts reductes d’insurrecció.
Juliol, 22 dimecres:
És un dia memorable per tots els fills de Moià. A les 4 de la tarda s’han presentat els de la FAI amb autos, camions, armats d’ametralladores, fusells i pistoles. Del poble nou han pujat al convent dels Escolapis. Ells han fugit per una de les portes que dona a la costa. Els han disparat diferents nombre de trets sense que afortunadament n’hagin tocat cap. Després han fet pres a un d’ells, anomenat P. Sagrera, i al seu davant han començat el saqueig, apoderant-se de quantitats de diners, robes i tot quant els ha vingut a mà. Ha començat la destrucció de l’església d’una manera bàrbara i criminal. Mentre això passava al col·legi, una altra colla ha anat a l’església de Sant Sebastià, començant amb la trencadissa de tots els vidres, St Crist que ha rodolat per terra, imatges venerades caient esmicolades a cops de malls. Han disparat diferents vegades les armes al Sant Sebastià de pedra picada que ocupa la capella de la façana i quan han acabat de tot, han fet un pilot al mig de l’església i han ficat foc. Tot aquest fet de St Sebastià l’he presenciat jo des de la Creu Roja. Seguidament han baixat a l’església gran, fent igual que a tot arreu. Han saquejat la casa del rector i per últim hi ha ficat foc. Han cremat la capella del Sagrat Cor del Poble Nou, que ha quedat completament destruïda. Així que els individus aquests han marxat, la gent han apagat el foc salvant-ne quasi la meitat del valor de les esglésies. Tots estem espantats i ningú sap a on anem ni que fem.
Juliol, 23 dijous:
Han sigut cremats tots els altars de totes les esglésies de Moià ja que ho han manat des de la Generalitat. La gent del poble tots recullen objectes com a record de les meravelles que es guardaven dintre dels temples. A Sant Sebastià s’han cremat els misteris dels “teixidors”, “fadrins”, “Simon Cirineu” i “Sant Sebastià” o “Assotament”. Les tombes de l’església parroquial han sigut profanades d’una manera criminal. El camaril és destruït, perdent-se les obres de gran valor que s’hi guardaven. Les piques d’aigua beneita són esclafades a cops de mall. A l’església dels Escolapis s’ha fet el mateix. Casulles corren per terra, objectes de tota mena que fins avui havien sigut sagrats són trepitjats d’una manera vergonyant. El Massot és assaltat. Ho roben tot i tot ho esclafen, posant la bandera vermella a la terrassa dels Escolapis. Se’n en duen matalassos, llangonisses, coberts, ganivets de plata, tot el que té valor, i per últim, com que a l’església de St Sebastià encara hi queda un tros d’altar i tornen a ficar foc, ensorrant-se la cúpula de l’església. Han de venir els bombers de Caldes a apagar-lo doncs amenaçava la casa veïna (cal Sistallé). Jo vaig a Manresa amb el meu auto, el noi Joan Vilalta i un francès a buscar a sa mare que està malalta. A St Fruitós de Bages som detinguts unes tres hores i arribem a les 12 de la nit”.
