Encara recordo com si fos ara el dia que a classe de Literatura ens explicaren a la Universitat el concepte de justícia poètica. Aleshores em va semblar tot un tòpic que, en clau de tècnica literària, s’empra per aconseguir un final feliç. Aquesta idea tan difícil d’aconseguir a la vida real queda convertida en un desig utòpic que en molt poques ocasions ni tan sols frega la rutina. Tanmateix, a vegades quelcom deixa de ser anodí i permet que una glopada d’aire fresc entra a les nostres vides retornant l’esperança perduda de viure en un món millor.
Allò que bé comença… voleu completar la frase?. En efecte, sens dubte, té un bon final i no, per justícia poètica, sinó perquè si hi ha quelcom que roman sense variació en temps són les coses ben fetes. Sense un bon fonament sòlid i ferm amb moltes dificultats podrem alçar un edifici, sense acudir a les fonts i contrastar la informació mai escriurem una notícia com cal, sense bons aliments mai farem un menjar de qualitat i així podria fer una llarga llista.
Tanmateix, ens trobem dia a dia arrossegats a viure en un món ple d’imperfeccions on allò que resulta estrany és el seny, els principis i el trellat a l’hora d’emprendre una iniciativa. Entre mig del caos fa unes setmanes vaig llegir a Twitter que, Pau, un nen de tres anys, pateix càncer i necessita suport. El pas següent fou visitar l’enllaç que s’adjuntava en el tweet des d’on es podia contemplar la foto del menut, la dels seus pares i una explicació de la seua història. Els pares de Pau van tenir la genial idea de crear un bloc des d’on donaren a conèixer el cas a la xarxa.
El boca a boca cibernètic fou tan efectiu que en poc temps l’objectiu es va assolir i el xiquet gràcies a la solidaritat dels internautes podrà rebre el tractament necessari per recuperar la salut. Els pares en obtenir els diners necessaris van tancar la recollida però, amb molt bon criteri, han deixat obert el bloc i des d’allà es poden seguir els avanços del xiquet. Fou emocionant vore com les persones es van mobilitzar a la xarxa per donar suport a aquesta causa però després de tot no som els qui hem contribuït a ella els que més hem donat; ben al contrari, hem rebut l’impuls de Pau i de la seua família que de bon segur aconseguiran el seu repte.
La imatge que acompanya el text deuria de ser la del bloc del nen però si la voleu vore el millor que podeu fer és visitar-la per conèixer aquesta història exemplar. En compensació afegeixo la foto de la meua estimada cafetera d’èmbol que tan bons moments m’ha donat. I tot aquest preàmbul es deu ni més ni menys a la intenció de trobar un final de justícia poètica que ens deixe un bon sabor de boca i el record de l’aroma del cafè. I ja posats perquè no acompanyar tot això amb bona música i així tenir un millor happy end.
