El passat 25 de setembre, moria Manuel García Viejo, el religiós afectat per el virus de l’ebola i que va ser repatriat uns dies abans per ser tractat a l’hospital Carlos III de Madrid. auxiliars d’inferneria que formava part de l’equip mèdic que el va tractar, ha estat contagiada del mateix virus.
Dos missioners, Manuel García Viejo i Miguel Pajares, han sigut els que el govern espanyol ha volgut repatriar perquè puguin ser tractats a Madrid. El que en principi havia de ser un gest honorífic pot acabar sent la perdició del Partit Popular. No es pot portar aquí dos infectats d’un virus tan horrible i inabastable com l’ebola sense tenir cap control sobre la malaltia, jugant-te la salut de molta gent i posant-los en perill.
Ningú els va obligar a repatriar els dos missioners. Ho van fer per voluntat pròpia sabent que tota persona que tingués contacte amb ells tindria un cert perill amb la probabilitat d’haver-hi un contagi. Se la van jugar i el tret els ha sortit per la culata. En comptes d’abaixar el cap, d’acceptar l’error, de tenir un mínim de dignitat per demanar disculpes a l’infectada i la seva família, no se’ls acudeix una altra cosa que posar-la de culpable.
Passejar-se per totes les televisions i ràdios, de tertúlia en tertúlia, com si la vida de Teresa Romero fos un joc. Per suposat, abans de fer tot això, han matat el seu gos del qual ni tan sols tenien la certesa que estigués infectat d’aquest virus. Teresa Romero es va oferir voluntària per tractar els missioners repatriats i afectats del virus de l’ebola i ara, li paguen amb aquesta moneda. En un país normal i corrent, aquesta auxiliar d’infermeria seria tractada com una heroïna i aquí, els verdaders responsables la culpen de propagar l’ebola. Sí, a ella. Surrealista.
Des de que es va saber que Teresa Romero estava contagiada d’ebola, s’han dit moltes coses i algunes d’elles, completament fora d’òrbita. Es va posar en marxa una recollida de signatures per tal d’evitar que les autoritats sanitàries sacrifiquessin Excalibur, el gos de l’auxiliar d’infermeria afectada. Manifestants protestant al carrer, recollida de signatures i lamentacions amb les quals estic molt d’acord. Però no veig que aquestes protestes, molt legítimes, es facin per Teresa Romero i la seva família quan cap de nosaltres es pot imaginar per el que deuen estar passant. A tots ens convindria parlar menys i posar-nos a la seva pell.
Aquest cas és una mostra més de la indecència, la immoralitat i la poca vergonya que té aquest govern. Una més que pot acabar sent la definitiva. No es pot anar pel món donant lliçons de moralitat quan a casa tens problemes que t’haurien de preocupar molt més que el que passa a fora. No és la primera jugada d’aquest govern i segurament tampoc serà l’última.
Una persona incompetent actua sense pensar-s’ho gaire i sí, s’equivoca. Però ni que sigui per estadística o per casualitat, alguna vegada l’encerta. Ells no. Ells d’això n’han fet un art. Encara que això pugui implicar a tot un país, encara que no els hi caigui la cara de vergonya. Encara que no siguin persones. Encara que s’han convertit en simples personatges. Purs i durs.
