Quan n’Eduard Toda, cònsol espanyol a Càller, va donar a conèixer l’Alguer, -que, per cert, Francesc Martorell ja havia descobert poc abans- a Catalunya es va produir un gran rebombori. Tot bon català (bé valencià, mallorquí o de la resta de les Balears) hauria d’anar un cop a la vida a l’Alguer. És un símbol, és un lloc meravellós, cultura, pedres, natura i, per sobre de tot, molt bona gent.
Sovint molts catalans tenen vocació de missioners. Van a l’Alguer per a dir-los el que allà han de fer. Això és una errada monumental. L’Alguer és patrimoni dels algueresos i només ells, el poble de l’Alguer, ha de ser qui ha de decidir els seus destins. M’esparvera, veure tants falsos profetes, alguns amb les butxaques ben plenes, que volen imposar a l’Alguer allò que mai no gosaran fer a Catalunya, entre altres coses perquè a Barcelona ja no hi pinten res de res. A l’Alguer hi han anat massa filòlegs i gramàtics que s’han pres la llicència d’arribar a dir-los-hi com han de xerrar o escriure… i anar fent …
Sempre recomanaré a qui vagi a l’Alguer que s’agafi una bona guia, com la d’Antoni Nughes, i es perdi per la ciutat. Sobretot que miri i escolti i descobrirà un Alguer meravellós. No s’ha de viatgar a l’Alguer amb criteris predeterminats: els ritmes històrics són molt diferents. Tampoc es pot anar a l’Alguer de visita o a treballar-hi amb llistes negres de bons o dolents (n’hi ha qui ha fet i fa això encara). Us pot semblar estrany, però per tot estar tan lluny geogràficament de la península (encara que amb Ryanair és un moment i amb Grimaldi 12 hores de vaixell) n’hi ha que difamen, menteixen i amaguen a Catalunya la rica varietat de l’Alguer.
L’Alguer és com és, és com vol la seva gent i ja n’hi ha prou de ficar-hi el nas per voler-los fer el que algun il·luminat del Principat vol. Deixem que els algueresos facin, com sempre han fet, allò que ells volen.
