L’abril passat Obama i Medvedev signaven a Praga un nou acord START en el que es comprometien a reduir els respectius arsenals nuclears en un 30%, fet que hauria de permetre l’eliminació de molts caps nuclears fins a situar-los com a màxim a 1.550 per estat, tot i així, el que encara quedaria en mans de les dues potències, podria destruir tot el planeta. Aquest acord ha estat aprovat pel Senat dels EUA i, dies després, per la Duma, el Parlament rus, de manera que s’està en condicions de començar a concretar detalls, tasca gens fàcil degut a la diversitat de materials i a la pròpia seguretat militar que hi ha entre els dos estats, però el camí està marcat i es d’esperar que s’anirà avançant. De fet, l’acord, que és molt important pel volum que representa, no afecta frontalment a la capacitat militar dels dos estats, donat que tant els EUA com Rússia tenen el 90% dels caps nuclear que hi ha al món, el que significa que els pocs estats amb capacitat nuclear, com són el Regne Unit, França, l’Índia, la Xina o Israel, estan molt per sota de la capacitat dels dos colossos. Sigui com sigui, l’acord és una bona noticia i, més encara la bona voluntat dels mandataris, un dels qual, Obama, va expressar, ja fa temps a El Caire, la seva idea d’un món sense armes nuclears, bona iniciativa per un discurs però, malauradament, del tot impensable en el món de realisme polític i militar. I en aquest escenari, França expressa la seva desconfiança en l’acord en la línia de que no li afecti a la seva capacitat nuclear, que no li obliguin també a una reducció de la seva ‘force de frappe’. La veritat és que, des d’una visió europea i mundial, la posició de França no deixa de ser testimonial, donat que, tot i sent important la seva capacitat, si la comparem amb les dels EUA o de Rússia, és molt inferior. De fet, més li valdria a França, apostar pel desarmament nuclear internacional, donant suport al recent acord START i concentrar les seves forces i capacitat militar en trobar sinergies a Europa, com ja ha començat a fer amb un acord amb el Regne Unit. La força militar d’aquests dos estats importants de la UE, França i el Regne Unit, s’ha de forjar a partir de la unió i la sinergia de les seves forces militars, afegint-hi les altres dels estats europeus, amb l’objectiu de consolidar una autèntica capacitat defensiva i militar europea, una veritable política de seguretat i defensa europea, que sigui capaç de ser influent en el món i de tenir capacitat de forçar als estats poderosos a aprofundir en el desarmament general i en el nuclear. I és en aquest escenari que s’estarà en condicions d’impulsar els valors de la Unió Europea, com el multilateralisme, la solució pacífica dels conflictes, la democràcia, la tolerància, el respecte a les minories i també de defensar els interessos i la llibertat dels ciutadans europeus
