Comença el mil set-cents,
i aterra un incompetent.
És el Borbó Felip cinquè
que a Europa no el volen per res.
Els catalans, s’hi oposen d’entrada,
perquè saben, de què va la borbonada.
Però, quan l’austriacisme s’enforteix,
als aliats la por els creix.
Els traïdors es van amuntegant
i amb Espanya es van ajuntant.
Catalunya es queda sola
davant borbons, anglesos i francesos.
Felip cinquè ataca Catalunya,
els nostres patriotes no s’arronsen.
Convoquen la Junta de Braços
i, sols, resistiran per nassos.
El Borbó es veu apurat
i al parent francès demana pietat.
“Cal ajudar aquell desgraciat”,
diu el parent enfadat.
Quaranta mil bombes sobre Barcelona,
dos exèrcits contra nostra gent bona.
En Miquelet crida des del balcó:
“mori el Borbó!”
La sang a riuades tenyeix
tot el sòl barcelonès.
La mort ensorra la població
i arrenca la rendició.
Acords amb condicions
que els borbons es passen pels cordons.
La represàlia és brutal,
com s’espera d’un animal.
Cardona, és l’últim bastió,
que mai trepitjarà el Borbó.
Un Decret de Nova Planta
que l’invasor implanta.
Un militar amb poder total,
la justícia com el mal.
Nostra llengua es prohibeix,
però el català no es marceix.
A Cervera, nova universitat,
per a reblar la maldat.
La història segueix el mal vent
i els borbons van i venen corrent.
Si no hi ha Borbó, hi ha dictador,
mai no sabrem què és pitjor.
Un que mata elefants,
de l’Aràbia va cobrant.
Fuig com un esperitat,
covardament a l’Emirat.
Encara ens queda un Borbó
que, per a mostra, un botó.
Un tres d’octubre cantà:
“a por ellos” en castellà.
Serà el darrer de la saga,
si a Suïssa s’amaga.
I, sinó, el fotrem fora
perquè li arribarà l’hora.
Torna a cridar un Miquelet:
“el Borbó a fora!”
Catalans a les barricades!
Com hem fet tantes vegades.
Tornarem a lluitar, tornarem a vèncer,
perquè hi ha gent que no es pot convèncer.
Sempre durem per pendó
la força de la raó.
És la nostra llibertat
que assolirem aviat.
Enguany, una Diada prudent,
per la salut de la gent.
Els cors bateguen de valent
per la República pendent.
Per la sang dels nostres màrtirs!
Pel retorn dels exilats!
Suport als represaliats!
Presos polítics a casa!
Se’ns acaba la paciència,
i jurem ben a consciència
que tindrem la independència.
