Ens va presentar Eugeni Xammar, aquell periodista viatger per mig món, brillant i mordaç, vell llop escèptic i sentimental, que havia atrapat en Quim fins a reconvertir un advocat del sector de les assegurances en un investigador apassionat del nostre passat periodístic. L’estirar fils i remenar arxius li va canviar la vida, i de la passió en va sortir una professió: va acabar esdevenint editor. Sempre amb la passió pel mig i la il•lusió dels ulls petits que s’amaguen darrera unes ulleres que descansen sobre el seu nas curiós i tafaner, és l’editor entusiasta que uneix un passat ufanós amb un futur descarat, l’investigador sagaç darrera les passes dels periodistes dels trenta, l’articulista punyent i el patriota abrandat. Aquest és el meu Quim Torra.
Allà on el vulguin hi serà, sempre que pugui tindrà un segon per tu i pel país: tan sigui dibuixant Honorables al Matí Digital com fent un cafè a l’Ateneu, com a Reagrupament on l’han ben engrescat des del primer dia. I si a més pot estirar el dia i remenar, parlar o treure el nas per les noves tecnologies ho farà, sabent però que ben puntual a dos quarts de tres, ha de ser – posem per cas – a Blanquerna per explicar la peripècia d’A Contravent als estudiants de 4t de Periodisme. I d’aquí se n’anirà a una altra banda amb la motxilla a l’espatlla, havent confiat als estudiants, que voldrien ser escèptics, els seus pensaments, la seva natural i sincera generositat.
Perquè la bondat es diu Quim Torra, un dels darrers homes lliures i bojos del nostre país, capaç d’embarcar-se a contravent casat i amb família com és, capaç de tenir sempre temps per tot i una il•lusió per cadascú, capaç de ser arreu fent feina, per retornant-nos la paraula de les millors plomes de l’època daurada del periodisme català i fer-nos viure la passió d’aquells anys,… I, a més, ens ofereix regals com l’acte d’ahir al vespre, on recordant amb textos i melodies les festes més dramàtiques del nostre passat, va presentar “El Nadal que no vam tornar a casa”.
Moltes gràcies Quim. Per la teva bondat.
