¡La millor noticia econòmica d’aquests inicis del 2015 ha estat, sens dubte, la baixada provocada pels americans del preu del petroli. L’únic canvi real macroeconòmic des de l’inici de la crisi al 2008 ha estat aquest. En una Europa desproveïda de política monetària (i en general de tota política), en aquest darrers sis anys hem vist com la caiguda de l’activitat econòmica ha generat en l’entorn immediat de l’Estat espanyol un augment permanent de l’atur a taxes insostenibles (més d’un 23%) i un dèficit públic que es inassumible, que s’ha multiplicat per tres i ha arribat a assolir valors equivalents al PIB. Això s’ha traduït en una generació de pobresa brutal que ens afecta a tots, tinguem o no culpa, estiguem o no afectats directament per un desnonament o el tràngol difícil de buscar feina sense èxit. I tot això en mig de un clima de corrupció incomprensible, on tot el sistema polític ha fet fallida perquè segueix prioritzant sobretot la relació amb els oligopolis bancaris i energètics .
Ens agradi o no, ho vulguem acceptar o no, el benestar descansa en la vella idea que hem de treballar per guanyar-nos la vida i per generar els impostos que permetin mantenir el nivell de prestacions socials a la que ens hem anat acostumant en els darrers trenta anys. I per això cal que es torni a activar l’activitat econòmica. A manca de un banc central protector que ajudi a fluir l’euro, la caiguda del preu del petroli és, sens dubte, una nova variable que pot ajudar la competitivitat de les empreses i la butxaca dels particulars. Amb el petroli a baix preu, les empreses europees seran més competitives, podran tenir més recursos per invertir o competir de nou. Benvinguda sigui la “guerra econòmica” i el setè de cavalleria que ens ha de rescatar a falta de idees creatives dels europeus. Tant de bo l’any 2015 ofereixi més reaccions contundents per part dels dirigents mundials: devaluant l’euro, fent anar la maquineta, condonant deute. Ells si que “poden” actuar pel bé comú. Que ho facin. O que es preparin: els “podemos” s’apropiaran del discurs dels desnonats del sistema i imposaran el seu despotisme voltairià il·lustrat i totalitari. I aquí perdem tots.
