L’altre dia en Jordi Pujol i Ferrusola va estar genial al Parlament de Catalunya quan va lliurar al president de la comissió el CD de la conversa de La Camarga entre una seva ex-xicota i la secretària general del Partido Popular a Catalunya. Suposo que el parlamentari de la CUP, que n’ha fet còpia de seguretat, la deu tenir a la caixa forta del Parlament. Qui més qui menys s’ha assabentat del que es deia a la xerrada de les dues senyoretes. Hom diu que, més que de política, es va parlar de tot: sexe, xafarderies i molt marro barceloní, català i, fins i tot, madrileny.
De ben segur que si es publiques al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya la gravació esmentada seria un “best seller” (podrien fer-ne una edició de la seva col·lecció de textos parlamentaris). Tindria molt més èxit que el programa “Sálvame”, del badaloní Jorge Javier Vazquez. Al poble li va la xafarderia, el marro, el morbo. A aquesta xicota ja li van filtrar els seus missatges amb un jerarca del PP i res de res. Crec que potser la podrien retransmetre per lliuraments a Catalunya Ràdio i a la 13TV. De ben segur que les audiències serien astronòmiques tant a Catalunya com a les Espanyes
Sóc partidari de la total transparència i per això demano la publicació, el més ràpid possible, de tot el que les dues confidents van xerrar en aquest restaurant. Potser mai no sabrem qui va estar rere de la gravació a la Camarga però, com a mínim, el poble català té dret a saber de què i de qui van parlar. El ventilador que reparteix la merda ha de ser igual per a tothom, es digui Pujol o Sánchez Camacho.
