La Catalunya nevada
La Catalunya nevada apareix molt puntualment. Avui ha succeït. Una depressió (zona de baixes pressions) ens ha deixat una llevantada acompanyada de vent i fred. Si no fes tant de fred el temporal seria de pluja, però com que ve acompanyat de fred, neva. I ja se sap que quan ve la neu el país s’altera. Carreteres i vies ferroviàries alterades,maquines llevaneu, gent que no va a treballar dient que no poden sortir de casa o que s’han quedat incomunicats a tal carretera; estudiants que no van a la facultat al•legant els mateixos motius, nens petits que no van a escola i, que per tant, han de ser ubicats a casa dels avis. Els estudiants que ja són més grandets i tampoc poden anar a escola aprofiten el dia per fer guerra de boles de neu, sobretot allà on no hi neva sovint, per no dir pràcticament mai, on també es juga a construir ninots de neu. Tot aquest conjunt d’absentismes es veu reflectit als transports públics. Els trens van més buits, el metro no és una llauna d’anxoves, no hi ha taxis disponibles, i ningú fa servir la bicicleta – gràcies a Déu.
L’altre conseqüència de la Catalunya nevada són els cops de paraigües que t’emportes en un dia com aquest. Hi ha gent que no sap moure’s amb un paraigües obert, fan molta ràbia. Et pots trobar des de la persona que camina sola i va amb un paraigües tamany família nombrosa fins a la parelleta on el que porta el paraigües és el més baixet -quan tothom sap que el paraigües l’ha d’aguantar el més alt- ocasionant una sèrie de conseqüències obvies als transeünts que es creuen amb ells. També es crea un fenomen de desengany, que ocorre quan un espera més del que pot rebre. M’explico: la gent va pel centre de Barcelona i veu que cauen volves de neu, i s’escolta “oooh” però veuen que la neu no queda a terra perquè es converteix en aigua i s’escolta “ostres no queda, quina merda”. Heus aquí que en dos segons s’ha passat de l’alegria desbordada perquè està nevant a Barcelona a un estat d’ànim de desengany perquè la neu no queda a terra. El mateix passa amb l’Ibrahimovic quan ha de rematar de cap, que quan la pilota que li arriba la veus tant bona que ja la veus a dins i sembla que la posarà entre els tres pals i després res de res.
Després hi ha la cobertura mediàtica del fenomen. Hom ja es pot imaginar que els telenotícies, butlletins informatius i diaris electrònics aniran farcits d’anècdotes ocasionades per l’estat excepcional en que es troba Catalunya, però la tecnologia 2.0 ha arribat ja a tal punt que no cal esperar cap d’aquests írecursos esmentats. Només cal obrir el Facebook i veure els estats de la gent que diuen “Neu a Sant Cugat”; “Neu a Pineda de mar”, per posar un exmeple. I, entretant, tu solitari, estant al cor de Barcelona, tancat entre quatre parets, pensant en el projecte que tens entre mans, t’imagines nevar. Al començament t’encanta la idea però després penses que seria millor veure nevar tenint-la a ella al costat. Baixo del núvol, em poso els auriculars obro l’Spotify i sona “ Friday I’m in love” de The Cure. Que la neu ens agafi confessats.
