La Marta, la germana mitjana, va preguntar què era això de “bitàcola”. A la Berta li semblava que era com l’agenda del cole però d’un vaixell, és a dir, allà a on cal apuntar tot allò que passa.
S’estaven mirant el llibre tan embadalits que no van sentir que la seva mare havia pujat per fer-los un petó de bona nit.
– Encara sou desperts? Vinga, als sacs tots tres.
– Ah! Uix, mama, quin ensurt! – va dir en Lluís, el petit.
La Berta es va ficar el llibre a sota el pijama perquè no el trobés la mare. Tenia por que li prenguessin. Aquell llibre feia tuf a tresor amagat.
Un cop la mare va marxar i ells ja eren als sacs, van fer un pacte: llegirien aquell llibre de nit amb el llum d’una lot quan els enviessin a dormir. Però aquella nit no tenien cap lot, així que van deixar-ho per l’endemà.
I l’endemà a la nit, quan els van dir “amunt nois, a dormir” van pujar tan ràpidament a les golfes que els pares i els avis es van quedar tan sorpresos com si haguessin vist apareixer un submarí al menjador.
– Marta, tens la lot?
– I tant, aquí mateix.
– Doncs, comencem !.
A la primera pàgina del llibre hi havia una llista dels noms dels mariners, del capità i fins i tot del cuiner. També hi deia de quina població eren. N’hi havia de Calella de la costa, d’Arenys, de Sant Pol i d’altres llocs que ells no coneixien.
Després començava una relació del material que portaven quan van sortir per a fer aquell viatge. Tants metres de xarxa d’aquella mida, tants de l’altra, tants bidons d’aigua, tants quilos de patates i d’arròs, etc.
– Berta – va dir en Lluís – això no és gaire divertit ni parla de cap tresor.
– Espera una mica, enano. A veure què diu aquí.
Després d’algunes pàgines de llistes de coses hi havia una altra que semblava ser l’inici d’una història. Començava dient:
“A dia del Senyor 21 de març de l’any 1956, La Coloma ha salpat del port de La Corunya. La seva destinació és el banc de pesca del bacallà a Islàndia”
– Algú sap on és això de La Corunya? – va preguntar la Marta.
– Ni idea ! – van fer els altres dos.
Van seguir llegint pensant que potser més endavant del relat trobarien alguna pista. De moment la lletra es llegia prou bé. Al poc de llegir en Lluís es va adormir i la Berta va decidir deixar-ho per l’endemà. De moment no era gaire interessant.
La nit següent la Berta va preguntar l’avi de quin port sortia a pescar La Coloma i en Martí li va dir que de molt lluny, de La Corunya, del nord de la península.
– Què és península? – va demanar en Lluís
Llavors l’avi va agafar un vell mapa d’Europa i li va ensenyar a on eren ells i a on era La Corunya. Els va explicar que la flota que anava a pescar a les zones d’aigües fondes al nord de l’Atlàntic, sortia dels ports que estaven a Galícia i Astúries principalment. L’amo de La Coloma era un senyor de La Corunya que s’havia casat amb una noia catalana que es deia Coloma, i per això li va posar aquell nom. A més, al vaixell hi anaven tot de mariners catalans que cada cop que s’havia d’iniciar un llarg viatge de pesca havien d’anar de Catalunya a Galícia en un tren que trigava gairebé un dia en arribar.
