Actualment el món de la política presenta complexitat i tecnicismes que fan que el seguiment del dia a dia sigui realment difícil, no només per la gran quantitat d’informació sinó pels molts sectors que abasta aquest fascinant món. Els politòlegs (o els que ho pretenem ser) parlem molt sovint de la ideologia com la variable que explica perfectament la teva posició política. És un terme que s’ha estès fins al punt que és el mateix ciutadà el que es cataloga a ell mateix com a socialista, liberal o socialdemòcrata. Evidentment això té moltes virtuts, ja que el sol fet que el ciutadà es posi l’etiqueta introdueix certs aspectes en la seva opinió com si l’estat ha d’exercir control sobre el poble o la relació que han de tenir els mitjans públics i els privats. Des del meu punt de vista, és un gran error catalogar la posició política individual simplement amb la ideologia i intentaré explicar-vos per quin motiu.
Hi ha moltes variables que expliquen la posició política individual, que s’acostumen a creure en associació amb la ideologia, que actua com a variable central. Si s’associen és, justament, perquè són els mateixos partits, actualment dividits per la variable ideològica, que s’apropien de les altres. L’ecologia, la religió, la política cultural, la política educativa i, en un grau segurament superior, el nacionalisme o el patriotisme en són exemples. Si entre els conceptes d’aquesta llista en reconeixeu algun de més important per a vosaltres que la ideologia és perfectament possible, perquè no estem parlant de grau d’importància sinó de simplificació de variables segons ha convingut pel sistema de partits original.
Per exemple, els partits d’esquerres s’han apropiat, d’alguna manera, la variable de l’ecologisme. Realment s’ha de ser d’esquerres si es vol ser ecologista? És clar que no, però com que el moviment comença des d’una posició concreta i els primers partits en representar els interessos del moviment són d’esquerres, es té aquesta convicció. Un altre exemple és la variable religiosa, clarament associada als partits de dretes. És cert que alguns tradicionalismes de dretes han encaixat formidablement bé amb els interessos particulars d’institucions religioses, però on queda la fe de cada individu en aquesta explicació? Enlloc.
Així doncs, tinc el convenciment que més enllà de l’escala ideològica existeixen altres mesures per a determinar la posició particular. Certament, algunes d’elles poden ser quasi residuals, però segueixen essent explicatives. També és cert que el nostre sistema de partits no ens permet, la gran majoria de vegades, votar segons aquestes altres variables, és a dir, si una persona de dretes comença a prioritzar la preservació del planeta com a política fonamental, arribarà a un punt on potser s’haurà de plantejar votar a un partit d’esquerres per tal de defensar la seva convicció ecològica. És quan aquest fenomen es repeteix, que sorgeixen partits que posen al mateix nivell la ideologia i la segona variable (mai per sobre, la ideologia és un motiu suficient per separar-se tot i que hi hagi altres coses que ens uneixin), seguint l’exemple: un partit de dretes i ecologista.
Tot i els pals a les rodes, escric aquest article per tal de fer veure al ciutadà que no és la ideologia política la que determina la teva posició, sinó que hi ha desenes de variables que acaben, entre totes, construint la teva opinió política i que, a través del sistema de partits, és difícil projectar-la en una urna. Així doncs, construïu i creeu opinions pròpies a través de diferents mitjans, persones o discursos ideològics. Si aconseguim persones que, tot i catalogar-se en una ideologia, són capaces de qüestionar-se opinions internes del partit perquè les consideren preestablertes, tindrem un país enormement ric pel que fa a opinió i això és bona salut pública.
