Un dels elements claus en democràcia passa per tenir una bona confiança entre el sector públic i la ciutadania.
En el món ideal els ens públics han d’actuar de manera socialment responsable i amb ètica per guanyar, mantenir i augmentar la confiança de la ciutadania. Tot i que a la pràctica aquest repte és difícil d’aconseguir. La confiança de la ciutadania és molt difícil guanyar-la, però es perd amb molta facilitat. De vegades, el fet que existeixi una manca de responsabilitat social pot influenciar de manera negativa en els ens públics, perdent la seva confiança.
El darrer baròmetre del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió de Catalunya), del passat mes de juliol, la confiança dels ens públics es pot analitzar a través de tres variables: la gestió del govern català i espanyol, la valoració de la democràcia i la nota cap als caps de llista.
En primer lloc, sobre la gestió del govern català i espanyol, els dos casos suspenen. L’executiu de Catalunya, en aquell moment governat per Pere Aragonès (ERC), treu un 4,3, mentre que el govern de Sánchez aconsegueix un 4.4.
En segon lloc, sobre la valoració de la confiança, el 70% de les persones enquestades manifesta sentir-se poc o gens satisfeta amb el funcionament de la nostra democràcia i un 29% està molt o bastant satisfeta.
En tercer lloc, pel que fa els caps de llista solament Salvador Illa aconsegueix l’aprovat, i amb una nota molt raspada. Concretament (de més a menys valorat), el CEO identifica el següent rànquing: Salvador Illa (5,2), Pere Aragonès (4,8), Laia Estrada i Jèssica Albiach (les dues amb 4,6), Carles Puigdemont (3,9), Sílvia Orriols (3,6), Alejandro Fernández (3,1) i Ignacio Garriga (1,9).
Les dades del CEO demostren que la confiança en la democràcia, en la gestió i els i les representants és molt baixa i que cal que es treballi per augmentar aquesta confiança amb la finalitat de millorar i enfortir la relació entre els ens públics i la ciutadania.
