El que més sobta del present debat sobre el procés és la inexistència de declaracions del Duran. Estem potser a l’inici d’una nova era on en Duran deixarà la política? No acabo d’entendre que un polític de raça com ell estigui silenciat per les consignes convergents. Perquè, essent com és Duran defensor convençut del SÍ-NO, i essent alhora soci d’en Mas, com poden totes les associacions de la societat civil no fer-se la última i definitiva pregunta: plegarà en Duran?
Tinc dues respostes possibles: la primera, Déu no ho vulgui, és que en Duran no està en plena forma. Abatut, cansat, havent perdut el pols de la centralitat i convençut que el gir independentista d’en Mas, especialment després del 9N, és incontrolable, ha decidit iniciar la carrera com a advocat. Aquesta seria una gran noticia pel món independentista convergent que veuria finalment com el pitjor enemic electoral d’en Mas desapareix pel fons de l’escenari i, com sempre han esperat, gratis (bé, gratis és un dir…). Un anunci, ferm, formal, seriós de Duran dient que finalment plega, seria la millor eina per desbaratar ERC i per fer inevitable la llista única. Esperem asseguts, per si de cas.
La segona: en Duran està pactadament callat, esperant que Mas i Junqueras s’esbatussin de valent per tornar ell les coses al seu lloc quan “l’aventura secessionista” s’acabi refredant. Duran ha entès que el seu silenci ara el beneficia, ja que el seu “Construïm”, allò que havia de refundar el centre polític autonomista, només podrà existir si el projecte independentista fracassa. Per això ara accepta amagar-se darrera de l’Ortega o de l’Espadaler, que amb diversa sort i gràcia van marejant la perdiu amb posat greu, com d’entrant a un funeral, i deixa fer mentre encomana piscina i massatge, com els equips de futbol quan estan sobrecarregats de cames.
Si és així, és qüestió de temps i el tornarem a veure renéixer com tantes altres vegades, impertèrrit, espolsant-se l’Armani, com quan va perdre la meitat dels diputats de CiU al Congrés i va tornar a presentar-se sense immutar-se.
I és que en Duran és tan dual que probablement no sap ni ell encara quin dels dos camins acabarà triant. El que és segur, és que triarà el què més li convingui, quan més li convingui i quan ell decideixi. Només faltaria. O qui us heu cregut que és en Duran?
