Alegrem-nos catalans! l’obra d’un geni, d’un foll, d’un místic, d’un Sant, d’ un català, s’ ha cobert i toca el cel amb quatre barres a cada banda.
Pedra a pedra cinc generacions han anat fent-la néixer de terra. Si Déu vol, la propera la veurà acabada, Seran prop de150 anys per fer el Temple expiatori de la Sagrada Família.
I mentrestant gaudim d’ un monument a la tenacitat, a l’ audàcia i a l’ esperit creatiu de Catalunya.
El 19 de desembre del 2009 és un dia de joia. S’ ha fet el concert de Nadal amb la nau central coberta. Un sostre que se sustenta per un bosc de columnes que s’enfilen amunt . Columnes arbrades que tenen noms de territoris catalans. La columna de Mallorca, la de València, de Sicília… I amunt també ha pujat la veu dels quatre-mil que hi érem. I per sobre dels nostres cants la senyera de l’ orfeó català.
S’ ha interpretat poemes musicats de Verdaguer, El Noi de la mare i El Cant dels Ocells i l’al·leluia de Händel amb sis-centes veus al cor, molt emotiu.
Un cor de sis-centes veus és espectacular, i éssent tant gran, s’ ha quedat petit al sentir els quatre mil cors amb veu, cantant tots alhora el Virolai a la catedral dels pobres. Tots drets, amb un entusiasme i un afany que és el mateix que en Bonet i en Faulí posen cada dia al seu taller d’ arquitectes i que hi és a la tasca d’ en Miralles. Tot un equip que son una família a la Sagrada Família. És així com el miracle es fa a diari al Temple.
En 125 anys hi ha hagut moments d’ impuls, d’ oblit i fins d’ odi. Ara vivim un moment de gran projecció. Així ho ha fet veure el Cardenal Lluís Martínez Sistach al dir que arreu del món és admirat el temple com un símbol de la pau.
I alhora uns moment de gran perill com ho explica l’ amic Rigol quan parla de seguir incansables trucant portes per impedir que un túnel passi sota els fonaments del Temple.
Paradoxalment així és també la nostra història com a país, entre l’ esperança i la desesperació.
No esteu sols. Ens teniu amb vosaltres, una sola veu i un sol cor.
Per fi s’acosta el dia! Alegrem-nos! l’obra d’un geni, d’un foll, d’un místic, d’un Sant, d’ un català, s’està acabant .
Al·leluia catalans! pel feliç Antoni Gaudí.
I si en voleu més… aquí ho teniu en versió d’ Allan Parsons.
