La gramàtica és convenció
Ben cert que hem vingut a donar esperança tot i que de vegades defallim i dubtem. És cert, també, que hauríem més sovint d’anotar allò de què som partidaris. Però hi ha el correu electrònic i hi ha els sms i hi ha els xats del feisbuc. Aquesta escriptura, si és que se’n pot dir tal cosa. He demanat que no me n’escriguin si és que no han d’usar correctament el codi. No els entenc i no vull tampoc fer l’esforç d’entendre’ls. Només consonants en el millor dels casos. La destrucció gratuïta del llenguatge, del codi gramatical. Diuen que se senten lliures saltant-se el codi i que en aquell moment no fan cap examen ni són tampoc a classe. Són una secta perquè només s’entenen entre ells i no són lliures perquè no és lliure aquell que és impossible d’entendre. No sé si en són conscients, però destruint el codi escrit, desgavellant-lo, el que fan és desgavellar-se encara més ells mateixos. Més desgavellats del que ja són. Fugen de la convenció, però la gramàtica és convenció, igual que una part important de la vida és també convenció, i ordre, i endreça. La ment desendreçada d’avui dia mostrada en els textos dels ginys electrònics. Que no me n’enviïn,que no els entenc. Esgarips fonètics de bestioletes. Cap esperança per aquest camí. Destrucció de la sintaxi i de tots els lligams que fa que ens entenguem. El caos de les seves ments caòtiques i sense esperança. Hi ha una definició pejorativa de burgès: burgès és l’home no militant, aquell que ha renunciat a l’activitat heroica de la vida. Els qui se serveixen d’aquest codi illegible em fan pensar en tots aquells que han renunciat, efectivament i vés a saber si per sempre, a l’activitat heroica de la vida. No sé si se’n pot esperar res. I és per aquesta raó que defallim i dubtem, de vegades.
