El bomber piròman
Tots els registres de la hipocresia política i del cinisme que regnen en aquest país s’han fulminat amb l’afer de la repiulada de la Sra. de Gispert i la Creu de Sant Jordi.
Els mateixos que han instaurat la batussa com a model d’acció parlamentària, els que insulten sense fre i, encara pitjor, menteixen de manera flagrant al Parlament i a la premsa, es converteixen en inquisidors de qualsevol sortida de to –real o aparent– dels altres.
El motiu de l’acusació és una repiulada (sí, una repiulada!) que potser és de mal gust i no escau a la persona que l’emet ni a la seva trajectòria, però que no deixa de ser un insult menor si el comparem amb tot allò que estem acostumats a sentir. Per a mi una simple bajanada que no mereix cap atenció.
Ara que la mentida s’ha instal·lat en la política amb més desvergonyiment que mai, alguns es posen estupends per alguna cosa que els sembla fora de to. I esquinçament de vestits al Parlament i a la premsa benpensant. Editorials de diaris i ràdios d’ordre, pàgines i pàgines, piulades i repiulades. I embolica que fa fort.
Després d’imposar un discurs en què dia sí dia també es parla de nazis, de supremacisme, de cop d’estat, de xenofòbia, de fugats… amb una brutal i indigne perversió del llenguatge, ara resulta que dir “el nom del porc” a algú es motiu de lapidació. Dues mesures.
Pobre Creu de Sant Jordi
Tot això em feia bullir la sang abans de la carta de la Sra de Gispert i del gest del Govern d’acceptar la renúncia a la Creu de Sant Jordi. Després d’això, a banda de proclamar el triomf absolut de la hipocresia i el cinisme, m’estalvio altres adjectius.
Només proposo que algú desvagat repassi les Creu de Sant Jordi de tots els anys i recordi fets i paraules d’una bona colla de guardonats.
Evitar l’insult
Caldria evitar els insults en el debat polític i social, com caldria evitar-los en tots els àmbits de la nostra vida. Però considero molt pitjor la mentida i la difamació que estan massa tolerades en política i exemptes de càstig.
De fet, si el que es volgués fos realment evitar els insults ja sabem que la millor resposta és la ignorància. La denuncia de l’insult és sempre una amplificació d’aquest. Així ha estat en aquest cas com passa en tots.
Queda clar que als “ofesos” i “indignats” l’insult no els preocupava gens. Només hi han vist una ocasió per fer-se propaganda i mirar d’erosionar els adversaris polítics.
