Sovint, parlant sobre religió i judaisme, sento dir que el judaisme encara creu en la famosa llei del talió. Sempre responc el mateix: sí, el judaisme creu en l’esperit de la llei de l’ull per ull, dent per dent però no, no aplica la llei del Talió.
Quina és la diferència? Senzill, el context. Tinguem en compte un parell de dades: una forma primigènia de la llei del Talió ja forma part del codi d’Hammurabbi i pren la seva forma definitiva de llei de justícia retributiva a la Torà. El codi d’Hammurabi data de fa més de 3700 anys i la Torà es va registrar per escrit vers l’any 600 aeC. tot i que podem dir que, a nivell jurídic, recull una tradició molt més antiga.
Seguim contextualitzant. Què passava fa 3000/2500 anys? Segurament no hi havia gaires lleis, ni un control fort sobre l’aplicació d’aquestes, donant com a resultat, segurament, molts casos de “justícia” personals i de revenges no equiparables…
Però vet aquí que en un món on cadascú es podia prendre la justícia pel seu compte arriba una llei i diu ep! No! Si algú et fa mal, tu només li pots fer un mal idèntic i proporcional, ull per ull, dent per dent, fractura per fractura… Quin és doncs, l’esperit que transpira d’aquesta llei? La justícia, la igualtat entre tots els ésser humans. La igualtat davant la llei i la justícia i en la seva aplicació. I és aquest l’esperit en el que creu el judaisme. L’esperit de la igualtat.
Aquest mateix esperit va dur al rabins de l’exili babilònic, a canviar les penes físiques per reparacions econòmiques i aquest mateix esperit ens ha de moure ara.
En un temps on algunes lleis semblen inamovibles i d’altres es canvien a la lleugera no podem perdre el sentit de les lleis. Les lleis són els nostres instruments per apropar-nos cada vegada més a la igualtat fraternal entre tots els humans. Les lleis no eviten els crims però les lleis han de permetre castigar-los sense perdre el sentit propi de la llei, la seva humanitat i justícia. Les lleis no es poden convertir en crims i per això han d’evolucionar amb la societat.
Som els humans els que determinem la justícia i els que elaborem les lleis per aconseguir-la. Les lleis són nostres i les hem de canviar per adaptar-les al context. De la mateixa manera que l’ull per ull era vàlid fa 3500 anys i ara no, potser que el que era vàlid l’any 78 no ho és ara perquè el context és absolutament diferent.
