Si tot plegat acaba sent una consulta no vinculant amb votacions dels majors de 16 anys, estem davant d’una monumental presa de pel.
Si Mas fa marxa enrere perquè vol respectar la legalitat, cal que tingui present que mai ha sigut ni serà legal una reclamació de sobirania d’una part de l’estat espanyol. Això era així abans del 25 de Novembre i serà sempre així fins que la legalitat espanyola regida per la constitució actual no es modifiqui. I no es modificarà.
Davant de la irresponsabilitat que representaria haver mantingut un discurs tàcitament independentista, Mas n’ha de respondre davant de tot un poble. No es pot ser a missa i repicar: No es pot salpar cap a l’estat propi i tenir en Duran de timoner. No es pot avançar en declaracions constantment contradictòries sense que la gent es senti primer perplexa i després ofesa. Si no es podia avançar legalment cap a la independència (la qual cosa ha estat des de sempre evident) calia dir-ho molt clar. No es podia jugar amb la gent i donar falses esperances. La gent no es idiota i sap el què vota. Repeteixo: sap el què vol i sap el què vota.
Molt de compte, convergents pro Unió. Hi ha un candidat, l’Oriol Junqueras, que no es cansarà de parlar clar i de dir la veritat: estem creant una nova legalitat i per això hem de entrar en crisi amb la legalitat espanyola, tard o d’hora. Això és molt difícil… però tècnicament, amb l’actual legalitat, només podrem ser independents si ho volen els Espanyols, amb un procediment de canvi del títol preliminar de la constitució que requereix 2/3 de les dues cambres, una dissolució de les corts, una nova acceptació de 2/3 i un referèndum espanyol. Això si que és impossible
Que ningú no es pensi que estem davant d’una situació nova: ser català és il·legal. Només si ho ens ho prenem seriosament, podrem fer el difícil, dificilíssim, quasi impossible, canvi de paradigma. Això no és anar amb el lliri a la mà. Això és dir prou amb el cap clar, i la decidida voluntat d’exercir el més elemental dels drets dels pobles: el de decidir lliurement el seu futur. Mas, si no vols pols, no vagis a l’era, i sobretot, no hi vagis de la mà d’en Duran.
