DEFINICIÓ
Que importa; que emmena una conseqüència seriosa. Considerable.
A qui la seva situació dona una autoritat, una representació, indiscutible.
Vinga, doncs!, això no és una consideració o característica innata i pròpia d’aquella persona que és o es té per important.
La qüestió esdevé important en tant que interessa algú.
Imaginem un pobre home, quan dic pobre home em vinc a referir a aquella persona que no fa res per sobresortir, fa el que toca i no se’n vanta, podríem dir, humil… potser una gran persona i que per circumstàncies de la vida un fet fortuït, es converteix en heroi: ha salvat un nen de morir ofegat, per exemple. Durant un temps el fet esdevé important, la gent en parla i darrere la gesta heroica, el fet, o el, o la pocapena. A poc a poc tot es posa a lloc i d’altres esdeveniments i persones adquireixen relleu. Aquella importància queda diluïda en el temps i el posseïdor d’aquesta, també. El fet ha quedat als annals del poble i la persona ha deixat de ser important encara que el coneix i saluda molta gent. Tant hi fa.
Imaginem l’Albert. L’Albert és un nen que a l’escola sense proposar-s’ho ha esdevingut una mica el líder de la classe. Sempre té bones idees que comparteix, anècdotes per explicar, coneixements que treu de ves a saber on, però que hi són… és un nen interessant. El seu comportament, bonhomia i incipient saviesa són de l’interès del professorat. Els pares, no cal dir-ho, se’n senten orgullosos i, el seu germà petit, s’hi emmiralla.
Acaba els estudis amb nota i escull dues carreres, una de lletres i una de ciències, compatibles en els horaris. Haver d’estudiar molt no l’espanta i per sort no ha de treballar per pagar-se la universitat.
Acabades les dues al mateix any, decideix fer un màster en ciències. Després, quan ja creu que està prou preparat per enfocar un futur de feina i d’independència, es regala un any sabàtic. Viatjar li acaba de completar aquesta faceta de persona amb contingut; la seva saviesa s’ha anat consolidant i ara es pot dir que la relació amb ell sempre és molt enriquidora i interessant. Mapes i més mapes, rutes, prospectes de regions en els confins del món… tanta gent i tan diferent… els nòmades del nord, els sedentaris de terres endins… tot això i molt més ha portat de bagatge. El seu currículum és breu. Dades personals i estudis. Experiència, cap. Ganes d’aprendre: totes. L’empresa que el contracta té amb ell una llarga conversa. Ja veuen que no té experiència, però sí molts coneixements dels que n’ha fet cultura. El primer lloc de treball és de tempteig. En poc temps va escalant posicions i en dos anys ja l’han fet gerent. L’empresa troba que aquest noi és important per a ells; els pot donar bons resultats. Ara té un despatx per ell sol, una secretària molt propera i dos col·laboradors: una dona i un home. El departament ha de rutllar sota les seves directrius però la feina diària la fan els altres. Ara el saluden com a senyor director; ara li obren la porta; ara amb un breu senyal ja té el cafè a taula. Ara, molts informes per revisar i signar-ne l’aprovació, si cal, i, sí!, i tant senyor director! Això ho esmenem ara mateix i li ho tornem a presentar. Sisplau, no em passeu cap trucada… L’Albert és ara una persona important.
Els anys passen, passa una vida. I arriba la jubilació.
Festa, superfesta de comiat. Discurs d’agraïment a l’empresa i presentació del seu substitut…
Caixa amb els estris cap a casa.
La portera l’ajuda a obrir la porta de la finca i la de l’ascensor; carregat és que va. Bon dia, senyor Albert. Avui comença una nova etapa. Ara li toca descansar.
I l’Albert ja no és el senyor director a qui li obren les portes, a qui li remeten informes, a qui li duen el cafè. Ha deixat de ser important. Ara només li queda ser ell: una persona interessant. La feina de molts científics ha estat molt i molt interessant, tant, que al final ha arribat a ser una cosa important.
Els grans descobriments tenen tots al darrere anys molt interessants d’observació. I els invents, de treballs i proves i més proves i renúncies i ens hi tornem a posar…
Tenim a la part contrària, en ment, molta gent de pro que ha estat o encara és important, però que d’interessant no en tenen res. Han aconseguit la importància sovint amb pocs esforços. En trobem en la política principalment. Aquests quan perden importància no els queda res d’interès. Si no eren interessants, no ho seran ara de cop. I és que ser interessant és quelcom que pot definir una persona. Ser important és només quan importes per alguna cosa. Quan aquesta cosa desapareix, s’enduu la importància amb ella.
