Ara farà un any, al febrer passat, a la comarca d’Osona varen commemorar els tràgics Fets de la Gleva. Dintre dels actes previstos hi constava l’actuació d’un grup de Trabucaires. Les actuacions d’aquests grups, pel que es veu, han de tenir permís de la Guàrdia Civil. Entenc que, per motius de seguretat, hi hagi d’haver una supervisió de la policia d’explosius. No entenc tant –o potser sí- que l’autorització hagi de venir d’un cos de policia forà. Deixem-ho aquí. En aquest cas, la Guardia Civil va prohibir, o no va autoritzar, l’actuació dels Trabucaires. El per què sembla evident. La commemoració dels Fets de La Gleva és un Acte eminentment polític, i els trets a l’aire dels Trabucaires són signes de victòria. Encara que sigui un cos folklòric. I si, malgrat tot, ho haguessin fet, és que serien equiparats a grups terroristes en un acte d’enaltiment del terrorisme?
Si en som de beneits! Estem maldant aconseguir una reconciliació per l’ensulsiada de la guerra del 36, i resulta que encara tenim pendent la del borbó. A aquests efectes, encara som el poble derrotat. I jo em demano: tanta inseguretat té la Monarquia borbònica que prohibeixi l’actuació d’un grup folklòric de Trabucaires, per la seva significació “política” d’uns quants espetecs de pólvora?. I per què no passeu altra vegada casa per casa, a lligar-nos els ganivets de tallar el pa, amb un cadenat, a la pota de la taula del menjador?
L’orgull dels castellans serà la principal causa i el més important escull a salvar per la independència. De la dita “Antes roja que rota”, sembla que ara prefereixin “Antes rota que compartida”. Això sí, mentalment. Si actuen així en actes tant pacífics, què no seran capaços de fer quan els fets siguin contundents i irreversibles?
Els 300 anys de lapsus des de les primeries del segle XVIII encara no han eixugat les llàgrimes dels nostres morts, ni canviat la nostra condició de vençuts. La Constitució del 79, ja ho hem vist, és discrecional a favor del vencedor. No hi ha tracte. No hi ha Pacte. Espanya no és fiable. Ens volen sotmesos, no ciutadans. Que se la quedin, doncs, com dèiem de petits, “ben confitada”.
Amics d’Osona, aquest febrer tornareu a commemorar els Fets militars de la Gleva en què un grup de catalans austriacistes acorralats al Santuari, varen ser degollats per les tropes borbòniques, malgrat el pacte (?) que es respectarien les vides si es rendien.
Jo no puc pertànyer a un Estat que encara em té en la condició de derrotat.
