El procés cap a la independència de Catalunya, no ens enganyem, exigirà en un moment o altre, un punt de ruptura institucional. Un trencament amb la legalitat espanyola. Fins i tot els que defensin la possibilitat d’una separació pactada (tant possible com afirmar que la terra és plana), han d’estar disposats de veritat a un trencament. Si no, el seu posicionament perd credibilitat.
L’assistència del president Mas a la coronació del príncep Felip és un error. Hom podrà dir que, com a partit, s’absté, posició perfectament defensable, però que com a President que representa a tothom hi va. Però resulta que és el país i la institució i no només el partit el que reb el constant menyspreu que ve de l’Estat, la retallada competencial, l’expoli fiscal i la negativa a exercir el dret a decidir, amb el silenci còmplice d’un rei que se’n va i d’un successor que solemnement ve a jurar i acatar una constitució que serveix d’excusa per atenallar-nos.
Per això és un error que el President de Catalunya vagi a contemplar passivament com un nou rei jura una constitució que no volem. I no val a dir que la consulta és constitucional o que ja es modificarà el text de 1978 perquè en el primer cas el que compta no és l’opinió d’uns juristes benintencionats sinó la del tribunal constitucional i en el segon ja sabem que no es modificarà pas a favor del dret a decidir.
No hi ha d’anar, no perquè sigui una coronació (el rei regna però no governa) sinó perquè és un acte d’adhesió a la constitució espanyola per part del nou cap d’estat. Si no hi va el 6 de desembre, per què hi ha d’anar ara? La independència no passa pel vasallatge institucional.
El President a les últimes eleccions catalanes va demanar el vot per conduir i liderar el procés. Els votants li van fer confiança per liderar-lo però no per conduir-lo sol. Fa quinze dies els catalans van reiterar aquest missatge de conducció conjunta i el President no va tardar en deixar clar que no hi haurà cap pas enrera.
Entendran aquests mateixos catalans aquesta presència institucional catalana a la coronació com un pas necessari cap endavant?
