L’ús de la intel·ligència artificial (IA) és de gran importància en la gestió d’emergències i ofereix un enorme potencial per reduir el temps de resposta en les emergències sobtades. Però sobretot entenen que les emergències sobtades no són aquelles que tenen elements de previsió com són les pluges, les nevades o les ventades que permeten un temps de resposta suficient per actuar si s’executen les funcions de gestió encomanades i obligades per la Llei de protecció civil, sinó que estem parlant d’emergències on no hi ha ni llindars de previsió ni cap possibilitat de determinar-ne el dia, l’hora, el fet causal o la gravetat, com són per exemple els incendis industrials, els accidents del transport de mercaderies perilloses, les fuites tòxiques o les explosions.
En aquestes emergències sobtades i greus hi ha diversos factors que fan molt complexa la gestió i la rapidesa en què cal prendre accions, la determinació d’ordres i el gran volum d’informació difícil d’obtenir que es requereixen per ser eficients i evitar que la gravetat del succés pugui augmentar el nombre de morts o ferits greus.
Normalment en el moment del succés es desconeix l’origen o lloc exacte, ja que el primer que arriba són trucades de la ciutadania al 112 indicant un soroll, una pudor o la visió de fum negre, i és força il·lusori pensar que l’empresa o el transportista que ha patit l’accident farà la primera trucada, perquè aquests poden estar ferits, morts, o en el millor dels casos estan intentant esbrinar què ha passat, poder no en són ni conscients que tenen un problema per la grandària de les instal·lacions, o en alguns casos fins i tot no diuen res pensant que no afecta l’exterior de l’empresa.
Davant aquests successos sobtats, la tasca en la gestió de l’emergència és a més a més d’obtenir aquest origen, els productes químics implicats, la quantitat i el seu grau de toxicitat i concentració, la gravetat del succés, la direcció i velocitat del vent o els elements vulnerables propers, i d’acord amb tota aquesta informació o altres que puguin ser necessàries, o com la que puguin facilitar els operatius quan arribin a lloc, caldrà determinar el pla d’emergència a activar, la fase, la informació a les autoritats, ajuntaments, operatius i per descomptat la informació o ordres a donar a la població com és fer sonar les sirenes de risc químic o enviar les alertes al mòbil amb la finalitat de reduir l’impacte del succés, per això el temps de resposta ha de ser el mínim, ja que com més temps s’està exposant a aquestes situacions més mortalitat o impacte sobre la salut de les persones es produirà.
Per tot això, i per tal d’ajudar en la recerca de molta d’aquesta informació que a més a més és feixuga en la gestió d’una emergència sobtada i que comporta una càrrega d’estrès important al personal de la sala CECAT (Centre de coordinació d’emergències de Catalunya), la IA és una eina bàsica a introduir en la gestió d’emergències que ajuda a reduir el temps de resposta, però és important no oblidar que tant per normativa europea de la IA, com per la imprevisibilitat de les emergències i la criticitat en temes de seguretat i drets fonamentals, sempre caldrà la validació humana davant qualsevol proposta de decisió que determinés la IA.
