La intel·ligència artificial (IA) està en el dia a dia de tots i totes nosaltres, tant en l’àmbit públic com privat. Les societats actuals viuen submergides a continus algoritmes que, sense donar-nos compte, fan que el nostre dia sigui més digital. A mode d’exemple, els assistents de veu dels mòbils o el filtratge de quins correus son brossa ja son tipologies d’intel·ligència artificial.
A finals de novembre del 2022 es va crear el Xat GPT en mans de l’empresa OpenAI. Aquest xat pretenia ser la gran revolució a escala mundial i, justament és el que va acabar passant. Aquesta intel·ligència artificial és capaç de crear textos, respondre el que la persona humana li pregunta i traduir escrits fins a 95 idiomes, amb un llenguatge precís, entenedor i de manera molt ràpida (sols amb uns segons). Abans d’aquesta experiència ja existien mètodes que et permetien traduir textos, com ara el Google traductor, però eren lluny del nivell de llenguatge que suposa el Xat GPT.
Amb la creació del Xat GPT es crea un clima, tant des de la ciutadania com des de les administracions públiques, d’amenaça de la humanitat. Fins al 2022 aproximadament, les noves tecnologies s’utilitzaven per millorar la eficàcia i l’eficiència de treballs automàtics. Per exemple, per fabricar un cotxe s’utilitzaven (i es segueix utilitzant) més màquines (traient llocs de treballs) amb l’objectiu de mecanitzar les tasques i fer que l’ocupació es centri més en tasques de pensament (com s’ha de crear els vehicles, com s’ha de fer per no contaminar tant…). El Xat GPT ha fet un gir de 360 graus, situant al centre del debat públic el següent lema: Si les màquines poden fer anàlisis del que passa a l’entorn, quina és la funció de les persones? Davant d’una pregunta sense resposta, des de la Unió Europea es veu necessari regular la Intel·ligència Artificial, amb la finalitat que tots els estats membres tinguin una normativa que els hi permeti fer front a les noves tecnologies.
I, no només aquesta regulació ha de tractar la línia entre el que ha de fer un humà o la Intel·ligència artificial, sinó que les noves tecnologies des de l’inici de la seva existència han mostrat una gran debilitat: la vulneració dels drets fonamentals. Casos com el de Cambridge Analítica al 2016, posen sobre la taula que l’abocament de dades personals de la ciutadania a internet pot generar un caos mundial. Ja no es coneix qui té la possessió de les dades i, el que és més trist no es sap fins a on circularà aquesta informació personal. A vegades, la mà humana ha potenciat que es faci un mal ús de les dades electròniques, però d’altres vegades és la pròpia tecnologia qui ho genera.
La nova legislació de la Unió Europea sobre la intel·ligència artificial, més popularment coneguda com la Llei de la Intel·ligència artificial, consensuada el passat 8 de novembre, té com objectiu principal garantitzar que la Intel·ligència Artificial a Europa sigui segura, respectuosa amb els drets humans i la democràcia. Per fer-ho la legislació s’enfoca en 6 usos prohibits de la Intel·ligència Artificial:
- Utilització de les noves tecnologies per explotar la vulnerabilitat de les persones.
- Sistemes, basats en algoritmes, que manipulin el comportament de les persones.
- Puntuació social segons les característiques socials.
- Reconeixement de les emocions en llocs de treballs i centres educatius.
- Extracció no selectiva d’imatges facials d’internet o gravacions per crear una base de dades basada en el reconeixement facial
- Ús de sistemes biomètrics (característiques biològiques o fisiològiques) que utilitzin característiques sensibles (creences polítiques, religioses, orientació sexual…).
Elaborar aquesta norma no està sent gens fàcil. Existeixen grans lobbys que pressionen perquè les administracions públiques no entrin a decidir fins quin punt poden controlar la població. Tot i així, almenys a la Unió Europea, ja existeix el primer apropament que està marcant un abans i un després. Ara bé, aquest acord, pel moment és provisional, i haurà d’estar rectificat abans d’entrar en vigor al 2026. Per avançar com a planeta que som, és necessari que hi hagi una regulació, no solament a al Unió Europea, sinó a escala mundial. La intel·ligència artificial no és un qüestió d’un territori en concret, sinó que és un tema mundial i, com a tal cal que es faci una normativa planetària.
