La lectura i el llibre són el mitjans més importants per a la transmissió de cultura. Actualment hi ha suports diferents del paper per poder llegir, com n’hi va haver en altres temps, tals com l’argila, el papir o el pergamí. Tots van complir i compleixen amb la mateixa funció. Actualment, el paper conviu amb altres suports sobretot de tecnologia electrònica o telemàtica. Cal, però, aclarir les coses. L’anomenat llibre electrònic, e-book, es refereix al contingut que se suporta en un lector electrònic, e-reader. Aquets conceptes sovint es barregen, però el que està claríssim és el concepte de llibre sense més qualificatius; no cal que diguem “llibre de paper”, paper-book. El llibre, això sí, té el suport més noble que hi ha en l’actualitat. Noble no tan sols pels seus origens, sinó perquè fa la lectura més entenedora; això no ho dic jo sinó els psicopedagogs que ho han estudiat. Una prova que ha acabat de convèncer és que en un dels països amb índex de lectura més alts del món, Suècia, ha fet retirar les pantalles dels centres educatius i tornar a posar el llibre com a text i suport de lectures recomanades.
El primer expert del qui agafo la mà és Josep Maria Boixareu Ginesta, el meu pare. Va ser un lector empedreït, escriptor, editor i llibreter, però, sobretot, un estudiós i amant del llibre. Va deixar escrit que “la lectura és el mitjà més important i eficaç per a l’adquisició de coneixements… És una preparació al diàleg… La lectura a la llar permet un relaxament i una evasió. Enmig del ‘soroll’ d’aquest món la lectura fa del nostre entorn un refugi en el que gravita el silenci, un assossec en què l’esperit discorre tranquil·lament per les pàgines del llibre amb l’esperança que aparegui la idea o el fet emotiu que ens delim per trobar… L’hàbit de llegir -segons l’autor llegir convida a conversar amb algú, amb l’autor, els protagonistes d’una novel·la, etc.- és d’una importància vital en la societat de consum en què vivim… Llegir és un exercici intel·lectual que agilitza la ment, enriqueix l’esperit i allibera de la ignorància”. El pare cita Maragall, un dels seus referents literaris, quan diu que “la lectura conté tot el misteri i la llum del món”. Deixo la seva mà amb una lluminosa sentència: “Sense llibres es pot viure però la vida serà menys intensa”.
Ara m’agafo de la mà de Laura Borràs que acaba de reincorporar-se a la universitat on estic segur hi farà una gran feina com a gran dona de cultura que és. Recullo cites del seu llibre El poder transformador de la lectura, Ara Llibres-2020. “Llegir és una activitat mitjançant la qual concedim significat a allò que ens envolta. Podem llegir llibres, quadres, pel·lícules, etc.
Reivindico i faig sempre ús elàstic del concepte de ‘lectura’, que pot aplicar-se a tota mena de textos susceptibles de ser interpretats. Perquè, com ha escrit Roberto Bolaño: ‘Uno nunca termina de leer, aunque los libros se acaben’”. Borràs cita sovint altres experts com Michel Houellebecq quan diu: “Viure sense llegir és perillós, perquè obliga a conformar-se amb la vida”. A l’apartat titulat “Llegir, llegir sempre”, on hi diu: “Hi ha dos grans tipus de paraules, segons Joseph Joubert, les paraules de foc -portadores de sentiments, que ens penetren i ens arrosseguen- i les paraules de llum, que comuniquen idees i que escalfen menys, però que captiven”. Borràs diu que tracta de combinar totes dues; l’art de la lectura així ho requereix. I més encara l’art de la relectura… Cal llegir per plaer, aprendre, per desaprendre, per perdre’s, per retrobar-se, llegir per saber dels altres, llegir per conèixer-te a tu mateix. Llegir per evadir-se, llegir per recuperar-se. Llegir, llegir, sempre”.
José Luís Borges diu: ”El llibre és una extensió de la memòria i de la imaginació…” sobre el llibre han escrit de manera brillant tants escriptors… Jo em referiré en primer lloc a Montaigne, que dedica un dels seus assaigs al llibre. En aquest assaig hi ha una frase memorable: ‘No faig res sense alegria’. Montaigne apunta a que el concepte de lectura obligatòria és un concepte fals. Diu que si ell troba un passatge difícil en un llibre, el deixa; perquè veu en la lectura una forma de felicitat”. Haig de confessar que jo faig el mateix. Hi ha tants llibres bons per triar que no val la pena entretenir-se en els que no ens agraden. Agafo els Assaigs de Montaigne (volum I) i llegeixo: “Els llibres són agradables, però, si per acostumar-nos-hi, perdem l’alegria i la salut, els nostres millors béns, abandonem-los. Soc dels que pensen que el seu fruit no pot compensar aquesta pèrdua… Per la meva part, solament m’agraden els llibres agradables o fàcils, que m’entretenen, o els que em consolen em donen consells per a regular la meva vida i la meva mort”. Montaigne, un dels grans assagistes que hi ha hagut, a banda de ser pioner d’aquest gènere literari, en cada moment diu el que pensa i no tenim cap obligació de fer-li cas en tot.
Al seu torn, Juan José Millás, contemporani nostre, diu que “un llibre genera realitat i és precisament per això que pot canviar-nos i que pot canviar el món. Un llibre pot canviar la nostra mirada sobre el món. Pot canviar-nos a nosaltres mateixos”. Tornant a Borges, deia que “no som el que som pel que escrivim, sinó pel que hem llegit”. Dietrich Schwanitz reflexiona: “La cultura és l’estat d’agilitat i de bona forma de l’esperit que sorgeix quan s’ha sabut tot i s’ha oblidat tot: ‘Oblido la major part del que he llegit, tal com em passa amb el que he menjat; però sé que totes dues coses contribueixen per igual a sustentar el meu esperit i el meu cos’”. Schwanitz atribueix aquesta frase a Georg Christoph Lichtenberg. Sobre quelcom tan candent com la televisió diu: ”Els nens només haurien de veure la tele quan la lectura hagi deixat de ser per a ells una activitat penosa i s’hagi convertit en un plaer, sinó la lectura els resultarà una activitat pesada per a tota la vida”.
Anem ara pel llibre científic i tècnic. Schwanitz diu: “Les obres de caràcter científic o tècnic poques vegades han de llegir-se senceres. Per a sotmetre-les a prova, primer haurem de llegir l’índex i després la bibliografia, o sigui el llistat de llibres en els que l’autor s’ha valgut per a escriure la seva obra. Si hi manquen estudis importants vol dir que l’autor no està a l’alçada de la recerca”. Tret dels grans científics de la Història com Newton, Einstein o Hawking que són capaços de “crear” ciència, gairebé tots els autors científics i tècnics han d’haver llegit molt dels “grans”. Cercar la bibliografia adequada ja és una taca de recerca; després cal llegir, seleccionar i adaptar allò que és objectiu del seu llibre. “En mans d’autèntics experts la ciència és quelcom apassionant: els científics ens ensenyen a veure el món d’una altra manera i ens transmeten part del sex appeal de la creativitat”. Així conclou Schwanitz, resumidament, sobre el llibre científic i tècnic.
De la mà de Schopenhauer trobem algunes sentències curioses però vàlides. Tals com: “Mai es llegirà massa poc el dolent, i no amb excés el bo… La majoria de les persones, en comptes de llegir el millor del que s’ha produït en les diferents èpoques, es limiten a llegir les últimes novetats… Per a llegir el bo, hi ha una condició, que és no llegir el dolent, perquè la vida és curta i el temps i les forces limitades… Tot llibre important s’ha de llegir dues vegades; de primer, perquè la segona vegada s’aprecien les coses millor en la seva totalitat, i no s’entén bé el començament fins que no es coneix el final; i segonament, perquè a la segona lectura és té una altra disposició d’ànim que a la primera, la qual cosa modifica la sensació, com quan es mira amb una nova llum un objecte anteriorment contemplat”.
M’agradaria, per rematar aquesta mena d’elogi de la lectura i el llibre, recomanar a qui no ho hagi fet provar d’apuntar-se a un club de lectura. Jo ho vaig fer durant vuit anys i el meu interès per la lectura va créixer significativament. Hi ha clubs de lectura per a tothom i per a tots els gustos. Potser en un poble no es tindrà la facilitat de triar com en la ciutat, però, en qualsevol cas, si la petita biblioteca o llibreria que l’organitza està regida per una bona professional segur que hi trobarà el gust, el gust per la lectura. Els clubs de lectura són uns espais de socialització de la lectura que, en principi, és un “vici” solitari.
El filòsof Max Scheler diu que “el conreu de la lectura és un dels pilars de la cultura”. I ara sí, per acabar, una deliciosa sentència de Santa Teresa de Jesús, del seu Libro de la vida: Yo comencé a quedarme con costumbre leellos y era extremo lo que esto me embebia, que si no tenia un libro nuevo me parecia no tener contento.
