La Marina va recordar els camins fins aleshores desconeguts que havia recorregut i havia fet recompte dels possibles èxits a entreveure’n. Com havia previst, havien estat minsos. Per aquest motiu es proposà d’emprendre una nova empresa, dur a la pràctica quelcom que la distingís de la resta dels seus congèneres: crear una paràbola de la vida, posar per escrit allò que enterboleix la ment i succiona el plaer de viure.
Va escriure durant els deu mesos següents sobre les pràctiques a l’empresa on treballava que li creaven un efecte rebot, un efecte del qual la gent pretén emancipar-se ja que, com deia Freud, crea en la nostra ment l’autonegació i l’autosabotatge. En funció de les conductes personals documentades emetia uns dictàmens que venien donats per un destriament previ segons una sèrie de categories com podien ser el sexe, l’edat o la condició social.
Feta aquesta observació, elaborava una llista grupal. Per descomptat, comprovà que hi havia excepcions a la norma. Observà, però, que hi havia el grup d’aquells que són inserits en un cercle viciós del qual un mai se’n pot sortir, d’aquells que desitgen ser admirats, que la seva vida prengui un sentit en funció de destacar de la resta per motius de diversos caires: intel·lectual, econòmic, per motius de bellesa… Aquests eren els més egocèntrics i vanitosos i, en tant que no aconseguien assolir el seu objectiu, quedaven subsumits en la més mísera de les frustracions vitals.
Un altre grup era el dels que restaven a la intempèrie de la vida sense tenir clares les seves pretensions i cobejances, objectius a llarg i a curt termini. Molts d’aquests compensaven aquest buit existencial irresoluble mitjançant altres mètodes com eren la fe, la recerca d’un amor, la solitud i/o l’ànsia d’envoltar-se constantment de persones. En altres paraules, mètodes alternatius que justifiquessin i reconduïssin el seu jo vital.
Finalment es trobava el grup d’aquells que, per circumstàncies imprevisibles i externes i per manca de recursos interns, s’havien abocat a una visió de la vida anguniosa i de decaïment. La seva volubilitat i manca de confiança eren prou fortes com per no sortir-se’n i molts acabaven en el món de les drogues o fins i tot llevant-se la vida.
La Marina va acomplir la seva empresa amb èxit i la va presentar com a tesina doctoral per als seus estudis de psicologia. L’èxit que se’n derivà va ser immediat, i tot gràcies a recórrer uns paranys fins aleshores feréstecs per a ella. S’alçà davant la gent com la nova promesa, però ella no anhelava l’èxit davant la resta, sinó que donà mostres de gratitud i modèstia, ja que simplement considerava la possibilitat de donar crèdit a les malaurances de la civilització i posar-hi remei.
