AGAFEM JESÚS I LES CORTS CELESTIALS COM A MODEL:
DENÚNCIA:
Algun periodista agosarat podria considerar un fet denunciable que mentre el país potser estava assolat per una pandèmia d’incredulitat i de pobresa, Jesús i els Seus es dediquessin a fer un sopar que Ells van dir, de comiat. Home!, que no està el pati per celebracions.
SÀTIRA:
“Haveu” vist com s’han guarnit per fer un sopar de comiat? De la dreta a l’esquerra, passant pel mig ni a la perruqueria han anat. La situació s’ho mereixia… pena fan amb tan pobra vestimenta que aviat s’hauran de treure…
CRÍTICA:
Constructiva: s’ha de considerar les bones intencions de trobar-se tots els qui s’estimen i han fet tan llarg recorregut per voler desitjar-se un final, si més no, honorable.
Destructiva: ja poden anar fent sopars, ja. Si sabessin el final que els espera s’haurien quedat a casa. És que ni cap per pensar tenen… només predicar i predicar. Coi, prediqueu amb l’exemple i no maregeu tant la perdiu.
BURLA
Mira que en fan de pena, allà tots resant a ves a saber qui. I és que potser es pensen que aquesta pregària a l’hort de Getsemaní s’immortalitzarà amb escrits i pintures… patètics. Només faltava allò de l’orella…
ESCARNI
I llavors hem de creure que Judes és un traïdor i que Sant Joan no és Maria Magdalena o senzillament un precursor dels gais encobert? Només s’ha de veure com es miren i es toquen…No és d’estranyar que la gent els escridassi i vulgui cremar a la foguera. S’ho mereixen… Haurien hagut de predicar amb l’exemple i deixar-se de mariconades. A veure. Què hi fan tants homes junts. I si la parella de Jesús és una dona, què faran? Rifar-se-la? Ja queda demostrat que els instints sexuals els superen. Algú recorda la matança de Charlie Hebdo. Doncs això.
OPINIÓ:
A veure, la llibertat d’expressió ho pot cobrir tot. Ara bé, ferir sense cap voluntat ni didàctica ni pedagògica, ni de denúncia… només per fer riure, per ser els més agosarats del món mundial, ferint a tantíssimes sensibilitats, no només pel contingut sinó també pel llenguatge emprat, es mereix tot el meu rebuig.
Veieu? Valia la pena, en nom de no sé quina gràcia, exposar la vida de 12 persones?
Calia ridiculitzar fins a límits intolerables la figura de Mahoma? Aquell en qui tanta gent creu? Això va ser l’excusa per tal que dos encaputxats pertanyents a una organització terrorista, perpetressin tan sagnant atemptat.
I jo em pregunto, si qualsevol veí, parent, etc, hagués fet un escarni tan gran d’algú de la nostra família? Què hauria passat?.
Amb tot, ningú es mereix morir per tenir un comportament completament inadequat i carregat d’injúries, principalment si no serveix per a res més que per a denigrar i no ajuda a corregir res; tot plegat una provocació innecessària feta potser només per cridar l’atenció i fer de la publicació un diari controvertit i fora límits. Que vengui.
