Llegia un interessant article fa dies.
En acabar va resultar més que això…va ser de gran ajuda per reflexionar i observar el meu voltant, les noves tendències en entorns laborals, trobades professionals, intercanvi de coneixement o d’iniciatives de negocis o culturals/temps lliure.
Connector de persones o com intentar crear xarxa de vincles positius d’oportunitats, de conexions invisibles i a la vegada visibles de futures xarxes emocionals i laborals fermes i productives.
L’anomenat connector de persones multiplica i expandeix, té una habilitat i voluntat en que sigui així en tots els àmbits de la vida ajudant a crear benestar i sentit de grup, amb un equilibri emocional importantíssim.
Inspirador article que ajuda a entendre les noves tendències laborals i de comunicació com el networking, co-creació i innovació social.
Compartir idees i experiències, impulsar noves iniciatives per compartir coneixement entre un mateix grup o entre altres, i fins i tot intercanviant models propis i indiosincràcies regides per un estil de fer negocis, acadèmics o personals.
En aquest món hiperconncectat i globalitzat ja estem en realitat més a prop uns dels altres. La tecnologia ens ha acostat a altres continents fins ara inabarcables fent la comunicació més accesible i fàcil.
Però tot i així és tothom connector? Quines habilitats ha de posseir aquesta persona?
Potser els talents carismàtics i comunicatius són innats i congènits, inherents al caràcter o trets diferencials.
Crear un món interconnectat són infinites xarxes i contactes, és col.laboració en entorns digitals i tecnològics, però sobretot és voluntat emocional i capacitat d’equip.
Desconeixent si és o no un do o perseverància en millorar virtuts socials i participatives, el que sembla evident és que al final necessitem establir vincles humans i d’interès pels altres.
Les anomenades persones connectores s’interessen pel seu entorn i volen millorar-lo i enfortir-lo. Tenen la capacitat de crear la màgia de la comprensió, de l’empatia.
Interactuar i fomentar encontres professionals o personals sense atmosferes crispades o de superioritats jeràrquiques és la primera llei per un nexe edificant i productiu. Formar part de móns diferents, estatus antagònics o geografies llunyanes no són impediment per crear nexes on tothom pugi ser capaç d’aprendre i créixer.
La gran paradoxa del món actual on l’individualisme exacerbat necessita alhora del feedback de l’altre, alimentar-se del coneixement de l’amic, del rival, del competidor, del desconegut.
Aprofitar i desenvolupar oportunitats de creixement personal amb l’intercambi social i tecnològic multiplica la cultura i progrés i ens fa valorar la realitat des de perspectives diferents.
Ànimes connectores que finalment es retroben…fins i tot poètic.
Una vegada més la famosa i polèmica teoria dels sis graus i la interconnexió entre tots els èssers humans és de nou ben vigent.
