Acabem d’acomiadar les despulles de Joan Triadú al funeral presidit pels arquebisbes de Barcelona i d’Urgell, co-príncep d’Andorra, junt amb munió de concelebrants i poble que omplia el temple de Santa Teresina, a Gràcia.
Al recordatori la transcripció de l’Elegia de Bierville de Carles Riba que comença “Glòria de Salamina..”, escrita al refugi que oferí Marc Sagnier a exiliats catalans de la guerra de Franco. No són versos de tristesa sinó de refer els fonaments de la llibertat tot just trepitjada. A les acaballes del vers diu, Riba, “SÉ QUE NO FÓREM FETS PER A UN DESTÍ BESTIAL”. Aquest crit de certesa resum la resistència del poble contra els que amb l’absolutisme i la dictadura pretenien ofegar-nos.
No és casualitat que quan un servidor va escriure el llibre “La democràcia cristiana”, Editorial Bruguera 1966, on reivindico de forma raonada la democràcia comparativament a les dictadures tant la franquista o de dretes com les marxistas o anomenades d’esquerra , vaig encapçalar l’obra amb amb aquell mateix crit de Carles Riba.
Bevíem de la mateixa llet. El periodista de La Vanguardia, LL.S.B., malauradament mort jove, va escriure a la seva crítica, 8-6-1967, “l’autor encapçala l’obra amb unes paraules de Carles Riba veritablement impressionants -sé que no fórem fets per a un destí bestial-“.
Em pregunten, i d’on brolla aquesta llet?
Podem imaginar que dels antics pobladors hel·lènics que deixaren les colònies de l’Àsia Menor per no quedar sotmesos al Gran Rei, a l’imperi persa.
O be, ja plens de documentació, de les assemblees de Pau i Treva, dels antics Usatges i Constitucions de Catalunya, que arribaren a formar un Estat de Dret, segles abans que el dels anglesos i dels estudis de Montesquieu.
Del 1714 on lluitàrem, fins i tot sols, enfront l’absolutisme franco-castellà.
Prové de la persistent reivindicació els segles posteriors on la lluita del nostre poble ha estat associada sempre amb la causa del dret, de la democràcia i la llibertat personal
