Ara que ja s’han acabat les festes, bé, ara i des del dia 1 de gener perquè a casa meva som força republicans i el dia de Reis fa molts anys que no el celebrem, puc dir que és una època de l’any que em causa força malestar. Sí, no crec que m’acabi d’agradar el Nadal. I amb això que dic no vull semblar cap mena de Grinch, ni una tia que va d’alternativa ni algú que li agrada portar la contrària a la majoria. Simplement, trobo que moltes persones treuen el seu pitjor jo mentre creuen que estan traient el millor d’ells mateixos.
Ja des de fa uns anys, a principis de novembre, quan a la televisió comença a aparèixer l’anunci de la loteria de Nadal i la gent el comparteix a tort i a dret, a mi em causa molta tristesa. No és una tristesa provocada per l’emoció que vol provocar-te l’anunci i tot l’equip de publicistes que té al darrere, més aviat és un tipus de tristesa que fa plantejar-me per què ens emocionen certes coses que durant la resta de l’any no desapareixen però sembla que només existeixin al desembre. Potser és que el cupo de ser una bona persona el complim en tan sols un mes l’any. A més, a tot això cal afegir que Nadal comença cada any una mica abans: passat Tot Sants ja estem esperant que encenguin les llums i els aparadors es disfressen de vermell, blanc i s’omplen de pares Noël.
Tornem, doncs, al que us deia al principi: Nadal és una festa força hipòcrita i a mesura que et vas fent gran, obres els ulls i prens consciència del que t’envolta, te n’adones més.
Milers de joguines per a nens que les tenen tot l’any, somriures forçats desitjant un “bon Nadal” sense ni saber a què es refereixen, els reis que només porten regals als més afavorits, taules plenes de menjar a vessar, famílies que fingeixen portar-se bé només aquests dies l’any.
I aquestes coses que de petita em podien fer certa gràcia, ara em causen un malestar intern molt difícil de passar per alt. Arriba Nadal i imagino milers de persones desitjant que les festes passin de pressa, perquè no tenen res per oferir als petits de casa, no tenen un plat de llagostins a taula o simplement viuen en una família desestructurada.
Per molts és un moment en què la soledat i la nostàlgia fan el desembre inaguantable. Que sembla que per ser Nadal, tots haguem d’estar feliços i posar bona cara, fent veure que la nostra vida no serà la mateixa quan arribi gener.
A tot això li hem de sumar el fet de que molts ja no saben ni per què se celebra Nadal. Una festa d’origen religiós cada vegada més pagana.
Avui dia no podem ni tenir un pessebre normal a la ciutat de Barcelona perquè ens neguem a què la festa realment sigui religiosa i ens esforcem a voler fer del tot laica una festa que ja de per si no ho és.
Abandonem els orígens per entrar en una espiral consumista desenfrenada. I ens és igual. Al cap i a la fi, el que de veritat importa, és aparentar a Instagram que som feliços i estem passant uns dies preciosos.
Oi que és bonic el Nadal?
