Actualment, recollir la veu de la ciutadania és clau per elaborar i implementar polítiques públiques amb i per al poble. Tot i això, la participació en processos polítics i socials sovint és baixa. Les eleccions registren abstencions significatives, els pressupostos participatius no arriben a tots els barris. Davant d’aquesta realitat, s’obre un debat cada vegada més recurrent: hauria de ser obligatòria la participació ciutadana?
Els arguments a favor
Les persones defensores de l’obligatorietat argumenten que participar és un deure cívic, tan important com pagar impostos. Igual com es demana a tothom complir amb responsabilitats bàsiques per garantir el funcionament de la societat, també s’hauria de demanar implicació en les decisions col·lectives.
Un segon argument és la millora de la representativitat: si només participa una minoria, les decisions acaben reflectint interessos molt concrets i no la diversitat real del conjunt de la població. L’obligatorietat ajudaria a reduir aquest desequilibri.
Finalment, algunes persones defensen que l’obligació pot esdevenir una porta d’entrada a la cultura participativa. Moltes persones no s’impliquen per desconeixement, falta de costum o desmotivació.
Els arguments en contra
Les persones crítiques recorden que la participació ha de ser un dret, no una imposició. Convertir-la en obligació podria desvirtuar el seu sentit: participar per força pot generar apatia, indiferència o fins i tot rebuig.
També hi ha el problema pràctic: com es podria controlar que tothom compleix l’obligació? S’imposarien sancions? Quin cost administratiu tindria un sistema així?
A més, obligar a participar no garanteix qualitat en la participació. Una persona forçada a omplir una enquesta o assistir a una reunió pot fer-ho de manera superficial, sense interès real, i això no necessàriament enriqueix el debat democràtic.
El camí està en una via intermèdia?
Entre l’obligació estricta i la llibertat total hi ha camins intermedis: incentivar la participació amb avantatges concrets, apropar els processos a la vida quotidiana, oferir informació clara i accessible i utilitzar canals digitals més atractius. No s’ha d’oblidar que per ara l’obligatorietat de la participació ciutadana és un debat que continua obert.
