Està clar que les administracions públiques han d’incorporar la veu del poble en la presa de decisions públiques. Allò que a finals del segle XX es veia com una possible manera de fer política, ara s’ha convertit en una necessitat que no para de créixer.
La participació ciutadana és un dret, recollit en vàries normatives com l’Estatut d’Autonomia Català del 2006 i és un mecanisme per garantir que hi hagi un bon govern. Sense una planificació acurada la participació ciutadana està condemnada al fracàs.
És important recalcar que la planificació, no és sinònim de fer un anunci sobre la declaració de la voluntat de les administracions públiques en el camp de la participació ciutadana (extrapolable a altres matèries). La planificació significa dotar de recursos tècnics, econòmics i metodològics perquè l’activitat es pugui dur a terme. De manera escrita sembla molt fàcil, però quan s’aplica a la realitat hi ha una gran complexitat. A tall d’exemple, si es fa un pressupost participatiu, l’administració convocant ha d’organitzar-se identificant quins recursos necessita, amb quins departaments caldrà treballar conjuntament (això vol dir treball col·laboratiu entre diferents professionals) i quin és el mètode que utilitzarà per dur a terme l’experiència.
Planificar una experiència participativa significa tenir una diagnosi compartida per totes les persones que estiguin elaborant i implementant l’experiència i realitzar (de manera conjunta) una proposta d’actuació. Aquesta implementació ha d’anar acompanyada d’una programació que detalli quan, on i per què es fa cada acció. Per finalitzar, la planificació ajuda a avaluar una política pública, identificant les debilitats amb temps suficient per determinar quina metodologia caldria implementar per minimitzar-ho. És cert que poden haver-hi circumstàncies que poden fer canviar els plans inicials del projecte, però si es té una planificació ja hi ha molt guanyat.
És possible que la planificació de la participació ciutadana hagi estat un element secundari a l’hora d’incloure el poble en la presa de decisions públiques (es prioritza la quantitat i no tant la qualitat). Si realment es vol treballar a favor de l’èxit, la planificació ha de ser l’element essencial en qualsevol experiència participativa (extrapolable a qualsevol política pública).
