Espero encuriosit veure i llegir les conclusions de la 3a. Jornada de l’Atri dels Gentils a Berga “La Patum i el folklore popular” del proper divendres dia 1 de juny al Pavelló de Suècia de Berga a les 9 del vespre, tenen previst assistir-hi: el bisbe de Solsona, Jaume Soler monjo de Montserrat, o l’ historiador Albert Rumbo.
Sóc dels que sempre he cregut, com Antoni Sansalvador, Joan Amades, Josep Maria de Martín, Mn. Armengou, Josep Noguera, Jaume Farras …, que l’orígen de la Patum era la festa catòlica del Corpus berguedà amb la processó. Fa anys n’hi ha que embadalits per estranyes, forasteres i mai provades teories van fer de la Patum una cosa de cultes primitius i quasi esotèrics… creien més en les teories hippies i happenings, que en la veritat històrica. De festes del Corpus – col el de Berga – abans de la Reial Cèdula de Carles III de l’any 1780 n’hi havia arreu dels Països Catalans : Barcelona, Manresa, Girona, Vic, Cervera…. la força, la voluntat de no acatar una disposició reial o un miracle – encara no sabem el perquè –a Berga mai no ers va acatar aquesta prohibició.
Tots els qui tenim certa edat, recordem i alguns encara enyorem, les processons del Corpus. A Berga se’n feien dues una el dijous de Corpus i l’altre el seu diumenge. La custòdia actual és la peça clau per entendre l’actual Patum, aquesta magna obra d’orfebreria era passejada pels carrers i places de la ciutat en les processons, acompanyada de tota la comparseria patumaire menys el Gegants Nous. D’això en fa quatre dies…. si mireu el fust i la base de la custòdia veureu tota la comparseria patumaire, al costat del Pi de les Tres Branques… les esglésies cremades el juliol de 1936 i …
Per tant quan és diu, sense cap fonament que els Turcs i Cavallets són les reminiscències d’una dansa pastoril ibèrica… caldria poder provar-ho, per no seguir fent el ridícul. La Guita és una mula, mossèn Armengou diu que als guitaires tradicionalment se’l deia mulassers… ah¡ i té el cap de mula, el cos de mula, porta una cua de cavall i si se li ha anat estirat el coll, es per “aclimatar-la” com diria en Darwin a l’especial orografia berguedana de baranes a les places i balcons baixos… però mai no ha estat per fer-li un coll de girafa, com més d’un ha postulat…
Que la patum és catòlica en els seus orígens i la seva llarga història és més que evident. Ara, no hi ha processons, els oficis religiosos de sant Pere per Patum segueixen contant amb la presencia municipal, es fa el Salt de Patum davant la rectoria… però… el futur…. serà catòlic o no?, això depèn del poble berguedà, que en definitiva és qui paga majoritàriament la Patum amb els seus impostos municipals i l’ajuntament democràtic gestiona o millor encara hauria de gestionar democràticament la voluntat popular.
més informació a
