HOMILIA 2010-05-09 DIUMENGE VI de PASQUA
Aquestes paraules de Jesús que acabem de proclamar són el final de la primera part del que anomenem el “sermó de l’últim sopar” i que vàrem comença a llegir diumenge passat. Aquesta primera part del sermó té un marcat to de comiat. En el context històric que l’evangelista Joan el situa, és el comiat de Jesús als deixebles abans de marxar cap a la Passió. Per a nosaltres, en el context de la nostra celebració, el sentit de les paraules de Jesús són les paraules del Ressuscitat que ja ha tornat al Pare però que fa camí al nostre costat gràcies a l’acció del seu Esperit.
A través d’aquesta acció de l’Esperit, Crist se’ns fa present i ens dóna la “seva pau”. Una pau que no és “com la que dóna el món”, perquè la pau de Crist no és sinònim de quietud, no és una pau que ens estalvia tensions i dificultats. És una pau que rebrem sempre que ens obrim a l’acció de l’Esperit Sant i deixem que actuï en el nostre interior, no perquè anul·li la nostra llibertat i la nostra responsabilitat, sinó perquè ens il·lumini, ens estimuli i ens enforteixi.
La pau de Crist és la recompensa de complir el seu manament, el manament nou d’estimar-nos els uns als altres com ell ens ha estimat. Aquesta és la pau veritable que prové de la presència de Déu en el nostre cor i en el nostre pensament, com a resultat de tenir-li un amor que es manifesti amb el compliment de la seva voluntat. “Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell”. Crist i el Pare habitaran en els seus seguidors.
Recordem les paraules que Jesús adreçà als deixebles: “L’Esperit Sant, que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre”. D’aquestes paraules podem deduir que l’Esperit Sant va desvetllar en els apòstols i en els primers deixebles el significat de tot el que havien sentit dir al propi Jesús, fent-ho, d’alguna manera, comprensible per a la seva intel·ligència.
Aquesta acció de l’Esperit Sant sobre els apòstols i els primers deixebles, va tenir un paper cabdal en l’elaboració i transmissió del missatge evangèlic. Però aquesta acció continua realitzant-se avui en dia en l’Església i en cada un dels que la formem. És l’Esperit el que il·lumina les nostres ments i escalfa els nostres cors, quan nosaltres escoltem la proclamació de la Paraula de Déu i quan procurem aprofundir-la mitjançant una lectura reposada i en actitud de pregària.
>
Dia rere dia, any rere any, segle rere segle, es va transmetent, comprenent i re creant aquesta Paraula, per tal de que pugui ser expressada en la cultura pròpia de cada lloc, de cada temps, de cada ètnia, i també perquè pugui ser formulada d’acord amb els coneixements que homes i dones, fent ús de la intel·ligència que Déu els hi ha donat, van adquirint de l’univers en què vivim. En la carta apostòlica que Joan Pau II va fer per preparar l’entrada en el tercer mil·leni, diu el papa: “L’Esperit Sant, de fet, actualitzarà en l’Església de tots els temps i de tots els llocs l’única revelació portada pel Crist als homes, per tal de fer-la viva i eficaç en l’ànim de cadascú”. Cal doncs, intentar descobrir la presència de l’Esperit en els signes dels temps que són signes d’esperança. L’Esperit Sant està en nosaltres com va estar-ho en els primers deixebles de Crist.
En cada eucaristia, abans de combregar, recordem les paraules que Jesús va dir als apòstols i que avui hem llegit a l’evangeli: “Us deixo la meva pau, us dono la meva pau”. Jesús ens dóna aquella pau que li va permetre ser fidel a la voluntat del Pare fins i tot en el moment de la seva mort. Tenir la pau de Crist no significa l’absència de dificultats, sinó tenir la força per superar-les sense perdre la serenitat. “Que s’asserenin el vostres cors, no us acovardiu”, ens ha dit també.
Demanem aquesta pau que ens farà ser forts perquè és un do de l’Esperit que se’ns ofereix en cada eucaristia. Abans de fer el gest de pau, el sacerdot diu: “Que la pau del Senyor sigui sempre amb vosaltres” i es que, per poder donar la pau, abans, necessitem tenir-ne el cor ben ple. Acollim amb confiança aquest do gratuït de Déu, perquè els nostres desigs de pau no siguin unes simples paraules buides de contingut.
