S’escau aquests dies el cinquè aniversari de la mort d’aquest capellà que fou Joan Carrera, d’unes conviccions cristianes forjades en el mestratge de Carles Cardó i de Joseph Cardijn, es a dir, en una catalanitat sòlida i una sensibilitat social atenta a les realitats en les que vivia, i com és lògic s’han celebrat una sèrie d’actes per a recordar la seva trajectòria. Aquesta programació ha sorgit enla Parròquia de Sant Isidre de l’Hospitalet de Llobregat on fou Rector del 1976 al 1991 quan fou ordenat Bisbe Auxiliar de Barcelona.
Quan es produí el 2008 el traspàs de Joan Carrera fou subratllava la seva personalitat intel·lectual i la seva dedicació pastoral. Albert Manent va escriure en aquella ocasió que segurament Joan Carrera havia estat la personalitat de l’Església a Catalunya més important des de Torras i Bages i que representava una continuïtat, naturalment, aplicada a èpoques ben distintes.
Així doncs, aquests dies és oportú fer un repàs de la trajectòria d’aquest sacerdot que en ser ordenat el 1954 fou un dels consiliaris destacats en el desplegament dela Joventut Obrera de Catalunya, que fou un dels inspiradors i directors de l’editorial Nova Terra que durant vint anys (1958-1978) excel·lí en l’edició del pensament cristià, en el camp de la pedagogia i en el de la història, que feu una encertada pastoral d’integració i d’acollida del fenomen de la immigració en les Parròquies on actuà, que quan fou Vicari Episcopal d’Ambients Obrers demostrà coratge davant les agressions dels drets humans que feia la dictadura franquista, que inspira la creació del Grup Sant Jordi de Defensa dels Drets Humans, que fou el redactor de “Catalunya avui” el 1973 i de l’esborrany del document “Arrels Cristianes de Catalunya” que el l985 aprovaren els bisbes catalans i de tantes i tantes altres iniciatives.
Fou un bon escriptor, d’estil clar i amb capacitat per a expressar els matisos que acompanyen les realitats. Sempre amb una voluntat de construir, d’unir voluntats a l’entorn del missatge cristià i de la voluntat de defensa de Catalunya. A la seva mort, fou aplegada per Mn. Jarque la col·laboració setmanal que feia Joan Carrera al setmanari “Catalunya Cristiana”. En sortí el volum que porta el mateix títol que tenien les seves columnes “Ara mateix”. És un llibre indispensable. Com ho són els llibres que publicà.
Joan Carrera mostrava sovint un somriure i una notable capacitat de penetrant ironia. La seva paraula era incisiva, mesurada, mai excessiva. En ocasió dela Diada Nacional de l’11 de Setembre de 2008, es a dir, unes setmanes abans de morir, presidí l’Eucarístia que en tal dia organitza la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat a Santa Maria del Mar a la memòria de tots els qui han treballat per Catalunya i féu la predica dedicada a la responsabilitat que tots tenim per a fer una comunitat més viva, més justa i més lliure.
Per tot aquest testimoni que demostrà Joan Carrera, els actes que s’han celebrat en la seva memòria han estat envoltats per un cordial agraïment.
