Aquests dies estem assistint a una pandèmia sense adonar-nos com ens estan colant una arma de control del poble.
No em queda CAP dubte que sols el poble salva el poble en veure com la gent de manera totalment altruista està fent mascaretes, proteccions i respiradors amb impressores 3D per falta del material EPI que hauria de proveir el mateix govern. Això és un capítol a part, com el govern (siga el central o autonòmic, siga d’un signe polític o un altre) ha deixat desprotegida a la gent que està en primera línia de lluita. Una vergonya absoluta.
Hui em vull ocupar dels efectes secundaris del confinament.
Per veure si ens estem ‘portant bé’ han accedit a les dades dels geolocalitzadors dels nostres telèfons mòbils per veure com anava el flux de moviments. És més, he vist un fum de notícies felicitant els valencians i les valencianes per ser una de les zones en què es complia més fermament el confinament.
A part estarien els que han vingut a les segones residències per escampar la malaltia. Que des de diaris de tirada nacional desmenteixen aquest fet, però els que vivim ací estem veient la seua arribada, el moment de la compra i com pugen les targetes sanitàries de desplaçats.
Disculpeu, torne de nou al geolocalitzament. Se suposa que el govern ha accedit per mitjà d’una agència i de manera general, sense veure cap aparell específic d’algun usuari o usaria, per tal de saber si les mesures pagaven la pena o havien d’endurir-se. I se suposa que les dades que es recapten són anònimes i que compleixen les garanties disposades pel Reglament Europeu de protecció de dades.
I per ara, la gent respon. No estem eixint al carrer tret d’uns quants que volen anar a la platja o a la muntanya per passar el dia, estem tancats esperant que baixe la corba. Juntament amb aquesta actitud cívica ha vingut el fenomen de veïns i veïnes que des del seu balcó exerceixen la funció de cos de seguretat i insulten, criden i celebren la detenció de persones que estan al carrer. Però i quan tot açò escampe, què passarà? Jo estic angoixada, ho reconec.
Tinc un poc de temor que nosaltres, els ciutadans hàgem respost tan bé a aquesta ordre de quedar-nos a casa per por a un virus.
La por és una arma molt efectiva i efectista. Fa que la gent no isca de casa, que no es queixe pel sistema sanitari tan malaltís que ens han deixat i no demane explicacions per les barbaritats que han passat durant aquesta crisi i les que vindran i que uns als altres es diguen ‘ara no és el moment de dir això, ara és moment dels sanitaris, aplaudim’, ‘ara no és moment de demanar mesures d’ajuda, és moment de treballar i treballar’.
Tinc angoixa perquè aquesta geolocalització haja vingut per quedar-se. Perquè l’any passat era per veure els moviments migratoris i ara per veure si complim bé el confinament. I demà passat per saber per on ens movem i si som portadors de malalties o veges tu a saber el que l’interessa al govern incloure a eixes aplicacions.
Perquè la por a un proper virus, que vindran de nou, farà que nosaltres cedim eixes parcel·les de privacitat que ens han costat anys i anys de lluita per sentir-nos segurs. Per saber que al nostre voltant no hi haurà ningú contagiat, i que el veí del quart no podrà eixir a passejar al gos perquè l’aplicació el delatarà a la policia que ja ha eixit quatre vegades i si no, ja avises tu, que tens el número guardat.
La por és l’aliada dels governs que volen tindre controlat al seu poble. Perquè se cedeix la llibertat per por a emmalaltir-se. Ara, la nostra llibertat de moviments. Demà la nostra llibertat total, perquè sabem que ens vigilen però que això suposarà que es controlen i es gestionen més bé les crisis sanitàries que venen.
Va passar després dels atemptats del 11S i 11M, la gent suposava que es vigilaria més les xarxes i estaven d’acord, perquè això implicava que vigilarien als terroristes. I aquests seguiren fent atemptats. I ara cedirem per por. Cedirem a bolcar les nostres dades en aplicacions, que tinguen accés a la nostra localització, a les nostres malalties i a tot el que el govern demane per tal de ‘garantir la nostra salut i benestar’.
Amb el que ens està costant protegir les nostres dades en un món globalitzat i gràcies a la por, tots aquests entrebancs cauran.
Que voleu que vos diga? Jo pensava que el nostre govern sabria gestionar una crisi d’aquestes característiques, i què pagàvem impostos per tindre una sanitat pública envejable i a l’hora de la veritat, han sigut el personal sanitari el que s’ha posat al capdavant de tot açò, sense proteccions i amb poc material i el poble el que ha ajudat com ha pogut.
I no estic segura que després de cedir els nostres drets per por a la propera pandèmia alguna cosa canvie. Tindran les dades però nosaltres seguirem tenint una sanitat espremuda i deficient pel que fa als mitjans.
I això si és per eixir només passe tot açò, per reclamar una sanitat publica, universal i digna.
