La Primera Federació va tornar a aixecar el teló el cap de setmana passat. Els aficionats dels equips protagonistes ho esperaven, impacientment, després de pràcticament dos mesos i mig d’aturada estival i d’un curs que va culminar amb el play-off d’ascens famós (i no pel seu èxit). Amb una jornada ja disputada, els clubs acaben d’enllestir les seves plantilles en les últimes hores del mercat de fitxatges. Mentrestant, com és habitual a aquestes alçades, la il·lusió s’instal·la de manera generalitzada en les aficions.
En clau estrictament catalana, la nova temporada ha començat amb un representant menys respecte l’any passat, a causa del descens del Costa Brava. Això provoca que només hi hagi quatre clubs catalans: Nàstic de Tarragona, Barça Atlètic, Cornellà i Sabadell. La representació catalana, doncs, és minsa, i si a això hi afegim que no hi ha cap català a Segona A, el panorama no és massa engrescador, més enllà dels tres de l’elit. El periodista Jordi Mestres explicava fa uns dies que la xifra de conjunts catalans al tercer esglaó del futbol estatal no era tan baixa des del 1987.
Qui apunta a competir a la part alta de la taula en aquesta Primera Federació -i a intentar lluitar per objectius sucosos- és el Nàstic. El conjunt grana té l’espina clavada del play-off de Vigo, sobretot per com es va produir. Un temps després, la ferida encara és oberta. Aquell episodi va impactar de ple en un club que enguany buscarà alçar-se de nou i assolir l’ascens. La derrota a terres gallegues està desada en la memòria de tothom i, de fet, el tècnic Raül Agné aposta per no oblidar-ho i “transformar-ho en positiu”. L’equip manté pesos pesants del curs passat, especialment a la porteria i a la defensa, i ha signat jugadors interessants i d’altres que són melons per obrir. Si tots aquests actors conflueixen en la bona direcció, se li augura un curs engrescador a l’afició del Nou Estadi. De moment, la temporada ha començat amb un empat (2-2 contra el Logronyès) que denota un equip amb marge de millora i amb algunes bases posades per fer un projecte guanyador.
El Barça Atlètic, per la seva banda, ha iniciat la campanya 22-23 amb un triomf ‘in extremis’ davant el Castelló. Rafa Márquez ha rellevat Sergi Barjuan a la banqueta i dirigeix un equip que s’ha remodelat en totes les línies. S’han perdut puntals com Ferran Jutglà, Abde, Arnau Comas, Mika Mármol o Jandro, entre d’altres. En el capítol d’altes, han ascendit diversos jugadors del juvenil i també s’ha anat a buscar perfils joves del futbol espanyol. Aquest context exigeix el pas endavant de futbolistes com Ilias Akhomach, que ja ha demostrat que té les condicions per fer-ho. Tot i les incògnites en plantilla, el filial blaugrana apunta a la part alta de 1a RFEF.
Projectes nous
Pel que fa al Cornellà, aquest serà un any diferent. Els del Baix Llobregat deixen el terreny de joc on s’havien sentit tan còmodes i amb el qual havien basat el seu joc durant les últimes temporades i passaran a jugar a l’RCDE Stadium per complir els requisits de la categoria. Després d’un curs salvat a última hora, el club verd ha viscut un estiu intens en forma d’entrades i sortides i amb què s’ha buscat afrontar l’any d’una manera més tranquil·la. La plantilla té moltes cares noves, entre les quals destaquen Francesc Fullana, Pere Martínez (torna a Cornellà tres anys després) i Rubén Enri. A la primera jornada, els de Gonzalo Riutort van caure a Irun (2-0).
Finalment, el Sabadell es troba en un context similar i engega un projecte des de zero: nou director esportiu (Gerard Escoda), nou entrenador (Gabri Garcia) i plantilla remodelada gairebé al 100% (només continuen quatre jugadors del curs passat). Les noves perspectives en termes d’inversió obren una etapa diferent a la Nova Creu Alta, on el conjunt arlequinat haurà de partir de zero però amb la pressió característica que se li exigeix a una entitat d’aquesta talla. Els sabadellencs han fet una feina notable als despatxos i han signat noms interessants. Christian Dieste i Juan Delgado, que venen de fer un gran any a Segona Federació, estan cridats a ser la referència en atac. Aquests futbolistes, sumats a d’altres com Pelayo Suárez, Eudald Vergés o Moha Keita, tenen la -difícil- missió de fer oblidar a Aleix Coch, Iago Indias, Aarón, Jacobo, Boniquet i un llarg etcètera, que han deixat empremta a Sabadell. La incògnita serà veure com encaixen les noves peces. De moment, ja han sumat un punt davant l’Amorebieta.
Els equips catalans formen part d’un grup (2) de 20 equips que promet una temporada plena d’emocions fortes. La igualtat serà màxima en una lliga amb diversos conjunts potents, com Castelló, Atlètic Balears, Amorebieta o Logronyès, i sense oblidar el filial de la Reial Societat o projectes econòmicament potents com el de l’Intercity o l’Eldenc.
La categoria és molt atractiva però també hi ha una sèrie d’elements que cal que estiguin a l’alçada del producte. La competició va deixar moltes ombres en l’any de la seva creació (drets televisius, play-off, calendari…) i aquestes assignatures pendents necessiten ser resoltes. L’organització ja ha introduït canvis i ara caldrà veure com funcionen.
La 2a RFEF, a punt
Per altra banda, el proper cap de setmana començarà la 2a Federació. Al grup 3 hi haurà set equips catalans. El Lleida i l’Espanyol B, d’una banda, optaran altre cop a les posicions capdavanteres. Terrassa i Prat sumaran un altre curs al quart esglaó del futbol estatal, amb l’expectativa de consolidar-s’hi amb comoditat. El nou Badalona Futur ha creat una plantilla competitiva i també aspira a fer un curs notable. Finalment, el Manresa i l’Olot en són els nouvinguts i tenen el repte d’estabilitzar-s’hi.
