Com he explicat anteriorment en detall en altres articles, en la política gran part de la comunicació està optimitzada per arribar als receptors objectius de la manera més eficient possible. Això limita els discursos que els partits adopten com a eixos transversals de la seva campanya, i determina quins temes són més convenients per cada partit polític.
L’esquerra Espanyola, i Catalana, tenen un tema que no els hi convé tocar excepte en certs casos on tenen un avantatge contextual, i aquest és la immigració i especialment la diversitat cultural i religiosa.
Això es pot donar per diferents motius. Per començar, hi ha una conjuntura de valors en conflicte en relació amb aquesta qüestió pel que fa a l’ideari general de l’esquerra. La llibertat de minories ètniques per viure i expressar la seva cultura sense ser discriminats, i la protecció dels drets socials adquirits prèviament a occident. És evident que l’esquerra està dividida, entre altres coses, en aquestes dues bandes. Això no vol dir que en aquesta qüestió no es puguin dibuixar línies definides per permetre la compatibilitat dels dos principis, però incorporar aquesta mena de complexitats en un discurs és molt difícil.
Això dona com a resultat un discurs que menciona la importància d’assegurar la llibertat de les diferents expressions culturals minoritàries i l’obligatorietat de disminuir la discriminació, però no puntuen la necessitat de fer això respectant els drets socials ja adquirits per por d’assenyalar aquestes minories. Una por vàlida, però que realment no ha fet gaire per prevenir la discriminació cap a les minories ètniques. De fet, accions com no permetre estudis estadístics oficials basats en l’etnicitat, o ocultar la identitat de criminals en els mitjans de comunicació quan no són indígenes, si han fet una cosa és servir com a combustible pels corrents extremistes en contra de les minories ètniques.
Als Estats Units els estudis ètnics serveixen per visibilitzar les situacions socials que pateixen aquests grups específicament, i no per englobar tots els immigrants en un sol grup. Això és útil per determinar les problemàtiques de manera més detallada i, per tant, aplicar solucions molt més enfocades. També permeten determinar discriminacions basades en l’ètnia en àmbits com per exemple el laboral (gran problemàtica, desatesa per l’esquerra, que pateixen aquests grups).
És evident que evitar aquesta mena d’estudis no atura la discriminació com hem vist recentment, però el que sí que fa és invisibilitzar sectors de la població i les problemàtiques que pateixen per utilitzar-los com un objecte discursiu. Un país està format per molts elements que interactuen entre ells, i és per això que escollir un d’aquests elements, i ignorar-lo completament, no és productiu a l’hora de crear polítiques que intenten resoldre problemes que cada dia provoquen una insatisfacció i reacció més gran a la població. Crec que la por de parlar de certs temes amb complexitats li està fent més mal que no pas bé a l’esquerra. Està projectant una imatge de desconnexió amb la percepció de gran part de la població que probablement tindrà conseqüències a les urnes.
