No s’atura el fum de les fàbriques,
i de nit, quan tothom dorm,
la remor no descansa.
Aquesta constància estova les
ànimes i emboira els records.
De fet, fa emmalaltir.
De tant en tant, un vent furiós,
s’emporta les amargues hores,
i ens deixa un perfum nou,
ple d’infantesa.
Sota l’escorça dels arbres
hi ha el missatge que vas escriure.
Un nou foc cremarà l’escorça
per parlar de l’ànima.
No s’atura el fum de les fàbriques,
i de nit, quan tothom dorm,
la remor d’unes mans orfes.
