Respira. Escolta la cançó que et fa feliç.
Res ni ningú et pot prendre aquest espai.
La plaça és plena de gent sense cara
que es saluden sense mirar-se als ulls.
Al terrat preparàvem la revetlla;
a cada carrer una foguera i una olor
de pólvora i mobles antics que no tornarà,
com no tornarà la mà que gronxava les onades.
Ara els terrats son plens de coloms i esquerdes.
Així passa el temps, entre cançons i pols.
L’antiga casa, amb les llums de colors al terrat,
torna a dir com abans, el cant que havies oblidat:
sempre hi ha lloc pel teu somriure,
sempre hi ha lloc, per la bellesa.
